Sortim de la crisi, mirem a Veneçuela


A la República Bolivariana de Veneçuela els recursos es gestionen de forma sostenible. Els sectors estratègics de l’economia són regulats pels poders públics en benefici del bé comú i la igualtat. Allà mana el poble, aquí els mercats especulatius financers mitjançant una classe política majoritàriament arrenglerada amb els banquers

El 7 d’octubre se celebren unes transcendentals eleccions a l’hemisferi occidental, les presidencials veneçolanes on el President Hugo Rafael Chávez Frías es presenta a la reelecció per a un nou mandat. La importància d’aquests comicis transcendeix el marc veneçolà. La Revolució a Veneçuela constitueix element clau per entendre el gran desenvolupament actual econòmic, de l'extensió democràtica, de la justícia social i de la igualtat en els països sud-americans com ara Argentina, Brasil, Bolívia, l'Equador i la mateixa Veneçuela.

També, i seria un error obviar-ho, esdevenen unes eleccions importantíssimes per a l'esquerra europea, en la seva cerca d'una alternativa al sistema neoliberal imperant en el nostre continent. Moviments polítics com ara la grega Syriza, segona força en el país helènic, reivindiquen la Revolució socialista bolivariana com a referent, però sobre tot constitueix una esperança per a gran part de la ciutadania europea que podem veure que un altre món, just i igualitari, és possible.

A la República Bolivariana de Veneçuela els recursos es gestionen de forma sostenible. Els sectors estratègics de l’economia són regulats pels poders públics en benefici del bé comú i la igualtat. Allà mana el poble, aquí els mercats especulatius financers mitjançant una classe política majoritàriament arrenglerada amb els banquers. Allà les eleccions serveixen per definir les polítiques públiques de progrés social a portar a terme. Aquí, mentre no posem remei, per triar als capatassos que obeeixen submisos els dictats del poder financer internacional i obtenir plusvàlues econòmiques a base de retallar-nos de forma immisericorde sous i prestacions socials, a base de privatitzar el patrimoni públic ciutadà i concentrar la riquesa en mans d’un oligopoli especulador, a base de precaritzar l'ocupació i crear un exèrcit d'aturats.

En aquests anys de greu crisi econòmica per a les capes socials baixes i mitjanes a Europa i de forma especial a l’arc que va d’Islàndia, passant per Irlanda, Portugal, l’estat espanyol, Itàlia i Grècia (PIIGS), tenim en Veneçuela un veritable exemple socioeconòmic de superació, en clau de promoció de la democràcia participativa, de justícia social i de sostenibilitat productiva, d’un sistema com el que tenim aquí al nostre país, explotador, injust, depredador del medi i de les persones.

Veneçuela té les reserves d'hidrocarburs més grans del Planeta. Aquest fet, a ningú escapa, la converteix en objectiu de les incessants campanyes de mentides i distorsió mediàtica que contínuament veiem en els mitjans propietat de les grans empreses transnacionals (des)informatives especialment dels USA i que s'accentuaran fins les votacions del 7 d'octubre. Veiem preocupats per l'alt preu especulatiu del petroli que paguem, la desconsideració dels nostres governs cap a l'oferiment del juliol del 2008 d'un preu preferent per part de Veneçuela que ens estalviaria milers de milions de dòlars en la factura d'adquisició en els mercats internacionals subjectes a una especulació sense límits de les multinacionals del sector que ha portat, de moment, el litre de gasoil a 1,5 euros aquest estiu.

Pretenen satanitzar el Govern socialista bolivarià i provocar una intervenció militar violentant la sobirania veneçolana. La riquesa pública veneçolana està ara al servei de la ciutadania per finançar les prestacions socials universalitzades com ara la sanitat pública que arriba a tothom, l’educació pública de qualitat, la cultura popular, el desenvolupament econòmic sostenible, l’accés a l’habitatge social, el respecte de les minories ameríndia i afro descendent en un procés integrador i progressista nacional dins la integració progressista llatinoamericana. Riquesa natural que posa així mateix solidàriament al servei de pobles germans d’Amèrica i el Carib i fins i tot a població sense recursos dels Estats Units, finançant els seu subministrament de cru a interessos quasi nuls.

L’economia veneçolana s’ha diversificat tant en la forma, apareixent modes de producció d’economia social, cooperativisme, multipropietat, gestió pública, munipalització dels serveis, comunalització participativa en la societat civil de les decisions econòmiques, com en els sectors productius primari: agrari, ramader i extractiu, l'industrial i el tercer sector de serveis avançats i tecnològics. S’ha superat la dependència del monocultiu que suposava la renda petroliera com a únic ingrés i s’està industrialitzant la primera matèria que abans s’exportava íntegrament a preus ínfims als països anomenats rics.

El sistema electoral veneçolà és el més avançant del món com ha reconegut recentment l'expresident dels USA Jimmy Carter. També és el més transparent, atesa la seva tecnificació i els controls de recompte i supervisió establerts. Malgrat això, molts mitjans occidentals no paren de fabricar sospites intoxicadores, abans fins i tot dels comicis, sobre els futurs resultats electorals.

Per superar aquesta situació de crisi absoluta al nostre país ens hi servirà molt saber com ho fan allà però sobre tot, que ho continuïn fent guanyant l’esquerra socialitzadora de forma aclaparadora les eleccions que té com a candidat al President Hugo Chávez.

Tot el nostre suport al President Hugo Chávez, tot el nostre suport al procés de canvis socials progressistes ja encetat fa anys a Veneçuela amb la Revolució bolivariana.