La sobrecapacitat d’incinerar fomenta el transport de residus i amenaça el reciclatge a Europa


La porta que va obrir la Directiva Marc de Residus per al trasllat de residus per a la incineració posa en entredit els principis d'autosuficiència i proximitat de la pròpia directiva.

Un estudi de GAIA (Global Alliance for Incinerator Alternatives) alerta de l'augment de la quantitat de residus que són transportats a llargues distàncies per a ser cremats en incineradores. La Directiva Marc de Residus (Directiva 2008/98/EC) manté la jerarquia de gestió que estableix que els residus han de ser evitats i recuperats abans que cremats o abocats, però la consideració dels residus com a combustible per a produir energia la posa en entredit i fa que se saltin els requisits d'autorització per al transport entre estats i regions.

Aquest estudi revela que les incineradores que estan en funcionament en alguns estats de la UE sumen més capacitat que la quantitat de residus no reciclables generats. No obstant això, la indústria està pressionant per ampliar encara més la capacitat d’incineració a Europa.

"Si la Comissió Europea vol mantenir el seu compromís de limitar la incineració dels residus no reciclables per a l’any 2020, l’estratègia hauria de ser tancar les incineradores i no de construir-ne de noves

En el nostre país ja es comencen a donar casos d'enviament de residus a grans distàncies per a ser cremats, el més recent des del Vallès cap a la incineradora de Son Reus de Mallorca. Amb una capacitat de processament de 750.000 tones anuals, ja ha començat a acceptar residus procedents de diferents indrets d'Europa pel que el Grup Ornitològic Balear (GOB) ha endegat la campanya “No volem ser el femer d'Europa” (http://novolemserelfemerdeuropa.wordpress.com).

“A Catalunya la preparació dels residus per a ser incinerats, als quals passa a anomenar-se  “combustibles derivats de residus” (CDR), és una pràctica que s'està estenen ràpidament, facilitant així la crema de residus tant en les pròpies incineradores de residus com en cimenteres, en grans plantes de crema de biomassa o en forns industrials.

L'estudi, a més, ens recorda que la incineració no és cap solució al canvi climàtic: és una font molt intensiva en emissions de carboni si es compara amb altres tecnologies energètiques disponibles, i estalvia menys emissions que les estalviades amb el reciclatge; no hi ha una justificació energètica vàlida per a la crema en dels residus municipals

“Tot i que les noves incineradores incorporin millores tecnològiques en els sistemes de retenció de partícules i contaminants, i independentment de la tecnologia adoptada, es produeixen milers de substàncies contaminants; d’aquestes solament el 10-20% són conegudes”.

Es prou evident que al nostre país també cal canviar el model de producció, consum, generació i gestió dels residus, cal avançar en l’Estratègia Catalana Residu Zero que ja s’està impulsant des de diferents àmbits de la societat catalana i institucionals.