[Compromís per Cerdanyola | Revista municipal Riu Sec de desembre del 2011]

L'experiència d'altres municipis quant a la regulació d'allò que es coneix com “incivisme”, no és gaire encoratjadora. Darrere d'aquest terme s'amaga una privatització de l'espai públic i un excés de control sobre l'activitat associativa. A Cerdanyola, malauradament, ja hem vist que és en aquest sentit que es vol caminar. Ho hem començat a comprovar amb la modificació de l'ordenança 13, modificació a la que ens vam oposar i a la que hem presentat al·legacions.

Però ara també cal començar a parlar del pressupost municipal per al 2012. A ningú no se li escapa que l'actual context de crisi exigeix replantejar programes i formes de fer enquistades. Venim d'anys de forta especulació urbanística (ingressos per a les arques municipals) i, en conseqüència, malbaratament, excessos, i dispendi de recursos públics. Cal començar d'una vegada un camí sincer cap a una elaboració participativa del pressupost municipal, en que càrrecs polítics, personal tècnic i ciutadania puguem decidir de forma conjunta i democràtica què fem amb els recursos que són de totes i tots.

Donada la situació actual és més important que mai garantir el bon funcionament de les polítiques socials, augmentant el pressupost en aquestes partides i garantint compromisos adquirits (subvencions sobre l'IBI en funció de renda, exempció de l'impost de plusvàlues per a casos de desnonaments...). Dinamitzar l'activitat productiva i impulsar-ne de nova, fomentant un nou model de relacions comercials i laborals, basat en la cooperació i la solidaritat i no en la competitivitat.

I això es pot fer sense haver de renunciar a cap programa necessari, no calen retallades. El que cal és voluntat d'acabar amb el llast que arrosseguem. Càrrecs de confiança, descontrolades remuneracions i prebendes per als càrrecs polítics i propaganda serien el principi. Però cal anar molt més enllà. Màxima amortització del patrimoni públic i aposta clara pel programari lliure. Optimització i potenciació de l'actual plantilla municipal. Recuperar serveis externalitzats (privatitzats) i eliminar estudis i informes tècnics (massa sovint de dubtosa utilitat). La llista seria llarga. En definitiva recuperar allò que es pot assumir directament des de l'Ajuntament. Com dèiem, només cal voluntat de no retallar en política social. I com ja hem dit moltes vegades, cal començar a contemplar l'impagament d'obligacions amb les entitats financeres. Entitats financeres, tot sigui dit, que ja han tingut generoses injeccions de diner públic.