El pla urbanístic del Direccional és un bon exemple


El Pla urbanístic del Centre Direccional és el màxim exemple a Catalunya de les polítiques financeres que l'any 2000 van començar a fomentar l'endeutament de la població, alimentant la gran bombolla immobiliària i de retruc la destrucció del territori.

El Pla urbanístic del Centre Direccional és el màxim exemple a Catalunya de les polítiques financeres que l'any 2000 van començar a fomentar l'endeutament de la població, alimentant la gran bombolla immobiliària i de retruc la destrucció del territori. És l'evidència que l'àmbit polític, Generalitat i Ajuntament, es va sumar a l'especulació en connivència amb la banca i els grans promotors privats.

Ni des de l'àmbit financer, ni des de l'àmbit polític, és va voler escoltar les veus internacionals que alertaven ja aleshores dels greus riscos d'aquelles decisions político-finaceres, i van decidir ignorar que en esclatar la bombolla immobiliària causaria greus conseqüències econòmiques sobre la població.

A Cerdanyola, també teníem, i sortosament encara tenim, qualque entitat local i qualque organització política que alertaven des del 2000, que el Pla urbanístic del Centre Direccional formava part d'aquesta bombolla.

Els esdeveniments els hi han donat la raó. Tanmateix, actualment els Governs de Cerdanyola i de la Generalitat segueixen ignorant les seves veus, ara amb l'agreujant que el Govern de Cerdanyola (PSC-ICV) els criminalitza públicament, al·legant que són una amenaça que posa en perill la seguretat dels polítics. Malgrat que la recessió econòmica està sent devastadora per a la població i que el Pla ja ha generat 90 milions de deute públic amb els bancs, els Governs segueixen impulsant-lo com si res no hagués passat.

Han anat a buscar, amb costoses delegacions fins i tot a la Xina, empreses que s'ubiquin a les parcel·les del Centre Direccional, però tant sols un grapat que es pot comptar amb els dits d'una mà s'ha ubicat en els darrers anys en aquests territori. El Govern de Cerdanyola els hi ha ofert com a esquer unes condicions que lesionen les arques públiques, com ara l'exempció d'impostos, malgrat que elles facturen anualment molts milions d'euros. Diuen que ho fan per crear llocs de treball al municipi, però no en tenen cap constància d'això, ans al contrari, les empreses acostumen a portar el seu propi personal quan s'instal·len aquí. Mentre tant, a la ciutat tenim zona industrial degradada, útil per ser rehabilitada amb la instal·lació de noves empreses, sense necessitat de seguir destruint el territori.

El Pla aprova un barri de 5.000 habitatges i el complex comercial més gran de Catalunya al voltant i al damunt d'un abocador amb emanacions perilloses per a la salut, l'abocador de Can Planas, ignorant que a Cerdanyola hi ha més de tres mil d'habitatges buits, o els barris buits existents a les poblacions del voltant.

Els representants públics (PSC, ICV, CiU) utilitzen des de l'any 2000 el mateix discurs grandiloqüent sobre la Cerdanyola del futur: milers de llocs treball, habitatges assequibles per a tothom, una nova ciutat modèlica, bla,bla,bla. El repeteixen com una lletania durant més d'una dècada. Abans ignoraven les greus conseqüències que podia generar aquest model i ara ignoren la recessió econòmica i el patiment social que ha provocat. Ni abans ni ara tenen en compte les necessitats de la població.

Rosa Guallar