O actuem ja o ens enfonsarem


[Compromís per Cerdanyola | Revista municipal Riu Sec d'octubre del 2011]

A Cerdanyola el problema del deute ha esdevingut un tema cabdal. Cal abordar-ho amb realisme, però alhora també amb sensibilitat, tot evitant que les persones que estem pagant la crisi en sortim encara més perjudicades. S'acaba el temps i és l'hora de rectificar. Cerdanyola pateix dues malalties econòmiques ben identificades: el dèficit estructural i el Centre Direccional.

El dèficit estructural que pateix l'Ajuntament de Cerdanyola (on les despeses superen sempre els ingressos) respon a anys d'excessos i de mala planificació econòmica. Se n'ha parlat abastament en el passat, però mai ningú no ha posat fil a l'agulla, perquè d'una forma més o menys directa, tots els partits tradicionals en són responsables. En primer lloc, cal conèixer l'estat real de l'Ajuntament: no podem començar cap procés sense que tothom sapiguem al detall en quina situació ens trobem. En segon lloc, cal fer una valoració de llocs de treball a l'administració municipal, de forma justa i acurada, per tal d'optimitzar-ne el funcionament i trobar i posar remei al malbaratament dels diners públics. Una altra mesura és la creació d'una oficina antifrau a Cerdanyola, encarregada de vetllar per un ús ètic i transparent dels recursos municipals.

El Centre Direccional, el projecte urbanístic previst més gran a Catalunya, suposa a cada ciutadà i ciutadana un cost de 750 euros. L'Ajuntament ha de retornar 45 milions d'euros del crèdit ja exhaurit dels 90 milions invertits en total, a parts iguals amb la Generalitat. D'aquí venen les presses per urbanitzar el sector, encara que no s'hagi solucionat la problemàtica dels abocadors. Hem de deixar de retornar aquest crèdit als bancs, doncs durant molt de temps el que estem i estarem pagant seran els interessos d'uns crèdits que no podrem retornar en la seva data límit, el juliol de 2016. És per això que cal dissoldre el Consorci del Centre Direccional, per tal de no generar més despeses i no hipotecar-nos de per vida.

Hi ha, però, mesures de contenció de la despesa que podem atacar directament: les despeses polítiques. La reducció d'un 30% dels sous del govern i les dietes de l'oposició, l'eliminació dels càrrecs de confiança, són alguns dels exemples que, si bé no resolen tots els problemes econòmics, sí que mostren què hauria de fer la gent que es dedica a gestionar els recursos públics per, d'aquesta manera, contribuir a que la política recuperi credibilitat, que prou falta li fa.