(Moció) Acord per la constitució d’un pacte de partits polítics i de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per assolir el màxim recolzament a un referèndum sobre la independència i la creació d'un Estat Propi


Aquest acord, presentat en forma de moció al ple d'abril del 2013 pels grups ICV-EUiA, CiU, Compromís i ERC, va ser aprovat malgrat la antidemocràtica fórmula de votació secreta en urna, proposada pel PSC.
Roda de premsa de presentació de l'acord (Foto: www.cerdanyola.info)

PREÀMBUL

Els Països Catalans són una nació, i com a tal tenen el dret a l’autodeterminació. Un repàs a la nostra història ens permet veure que hem estat un país independent durant segles i que la voluntat de recuperació de les institucions pròpies ha estat sempre present.

Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. Ho fou durant el període republicà, en el debat de l’Estatut de Núria, l’aprovació del qual fou condicionat per la intransigència de les Corts espanyoles. La resistència política en el marc de les dues dictadures i dels règims monàrquics són també exponents d’aquesta voluntat que es perllonga en el temps. Des de la restauració de la democràcia hem avançat per la ruta de buscar un encaix que ens permetés el desenvolupament de la nostra nació. A aquesta voluntat s’hi ha oposat una reiterada negativa, per part de l’estat espanyol, a qualsevol situació i/o fet que permetés un avenç nacional del nostre poble.

Amb el maltractament econòmic, institucional, territorial o cultural, l’encaix del nostre poble en els marcs institucionals francès i espanyol s’ha demostrat inviable. Els atacs a la llengua arreu dels Països Catalans o al model d’immersió a l’escola al Principat són tan sols exemples recents d’aquesta voluntat, reiterada, de l’Estat de fer desaparèixer la forma de veure el món i de viure que tenim els i les catalanes.

La crisi desencadenada pel debat estatutari a partir de la segona meitat de la dècada del 2000 i l’auge de les consultes populars per la independència han convertit en majoritària la voluntat de decidir del poble. Aquesta eclosió ha fet coincidir en el dret a decidir a una part majoritària de la societat. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l’11 de setembre del 2012 obliguen als representants polítics a moure fitxa i a facilitar que el poble català pugui exercir els seus drets col•lectius en llibertat i sense condicions. Aquests representants són conscients del paper protagonista del poble en el procés d’autodeterminació.

Cal recordar, tanmateix, que aquest procés té lloc en el marc d’una crisi del sistema especialment dolorosa, que ve acompanyada d’una manca de recursos molt important en el sector públic i que està privant, fins i tot, dels drets més elementals (habitatge, treball, sanitat, educació,...) a una part important de la societat. És en aquest sentit que entenem que la lluita pel nostre alliberament nacional està lligada a la voluntat de posar en mans dels catalans i catalanes la capacitat de decisió i els mecanismes que permetin la sortida de la crisi.

Cerdanyola i el Vallès Occidental, des de sempre, han estat part important del motor econòmic i capdavanters en la defensa dels drets del ciutadans del nostre país. La nostra ciutat i la nostra comarca són un exemple de l'exitós procés d'acollida que els catalans, nascuts aquí i nascuts a fora, hem sabut dur a terme durant dècades. La nostra cultura, i especialment la nostra llengua, tradicions i manera d'entendre el món, han estat cabdals per mantenir la pau i la cohesió social. Cerdanyola és un exemple d'inclusió, i com a tal, és i ha de ser garant de la preservació d'aquests trets que ens caracteritzen, trets que malauradament es veuen amenaçats per una manera d'entendre la diversitat monolítica, antiga i retrògrada que se'ns imposa. Cerdanyola ha de continuar sent referent de ciutat compromesa amb el nostre país.

Per tot això, i tenint present la nostra història, d’on venim, així com la nostra voluntat d’anar cap a un Estat lliure i sobirà, constatant que la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya i l’acord de govern signat posa sobre la taula el compromís del Govern de convocar un referèndum al territori de l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya abans d’acabar l’any 2014, les persones aquí reunides a títol individual o com a representació dels grup polítics es comprometen al treball conjunt que ha de permetre, en primer lloc, la celebració d’un referèndum que sigui inclusiu i transparent i, en segon lloc, aconseguir una gran majoria que ens condueixi a través de la societat civil a la constitució d’un nou estat català dins d’Europa.

ACORDS

PRIMER.- Formalitzar el ferm compromís entre els Partits polítics, organitzacions, institucions, i persones vinculades al món polític i social, segellant un pacte per tal de respondre al clam d'unitat manifestat pel poble català, de com fer possible el procés per a exercir el dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col•lectiu i aconseguir el màxim recolzament afirmatiu per l'alliberament nacional del nostre país.

SEGON.- Col•laborar amb les entitats i organitzacions socials, culturals, polítiques o de qualsevol altre naturalesa en la creació d’estructures organitzatives, econòmiques o logístiques necessàries per assolir l’objectiu esmentat en el primer acord. Donar suport a totes les campanyes i accions promogudes des de les diferents entitats i organitzacions de la societat civil cerdanyolenca i vallesana per treballar cap a la consecució d’un Estat lliure i sobirà. Promoure, des de la mateixa Taula de partits, les accions que es consideri necessàries.

TERCER.- Establir els mecanismes de coordinació necessaris a nivell de Cerdanyola, de la comarca del Vallès Occidental i de país per generar les condicions necessàries per assolir l’objectiu esmentat en el primer acord.