Ha mort Saturnino Bernal, referent de la lluita obrera al Vallès


Ha mort el Saturnino Bernal, el Satur, militant històric de les Comissions Obreres, com també ho va ser del PSUC, PCC i EUiA. Tot un referent del moviment obrer a Cerdanyola i al Vallès, i juntament amb la seva inseparable Dolores.
Saturnino Bernal

Ha mort el Saturnino Bernal, el Satur, militant històric de les Comissions Obreres, com també ho va ser del PSUC, PCC i EUiA. Tot un referent del moviment obrer a Cerdanyola i al Vallès, i juntament amb la seva inseparable Dolores, la Dolores Sánchez, impossible parlar d'un sense parlar de l'altra, símbols de tota una època de lluita per unes llibertats i uns drets que corren perill de tornar-se a perdre. La lluita dels homes i les dones, classe obrera en deien, que han fet possible la democràcia al nostre país.

Saturnino Bernal i Dolores Sánchez van arribar d'Extremadura. Van anar a Berga, per treballar a les mines de Fígols. Allà va viure Saturnino la primera vaga i el primer tancament, a metres sota terra. No deixaven baixar aigua ni menjar, així que els més joves, més prims i àgils, s'enfilaven amb motxilles pels conductes de respiració i sortien breument a l'exterior para carregar els queviures que portaven els familiars. Gràcies a això i a la fortalesa dels més veterans, miners asturians bregats en altres lluites, van aguantar fins a provocar una certa resposta internacional que va alleugerir la situació. Allà, a la mina, va morir el pare de Dolores, en un accident.

Després van venir a Cerdanyola, al barri de Les Fontetes, a treballar a l'Aiscondel. Eren temps de jornades laborals de 12 horas, de dilluns a dissabte. Temps de llistes negres i sindicat vertical. Temps de tricorni, por i apallissaments en una habitació mal ventilada. A Aiscondel van arribar immigrants avesats a la supervivència, miners de Fígols i obrers rebotats de l'Aismalibar i Mir Miró amb la reivindicació al cos. Homes i dones que expliquen bona part de la lluita obrera impulsada des d'un recinte avui enderrocat.

Al 1973, Saturnino Bernal és un dels principals promotors de la vaga iniciada per l'assassinat per trets de la policia de Manuel Fernández Márquez, a Sant Adrià. Van ser 21 dies de vaga, molts acompanyats pel tancament de comerços. Són habituals les imatges de càrregues a cavall i policies estomacant treballadors a la llera del riu.

Acabada la vaga, les furgonetes de la policia queden aparcades a les portes d'Aiscondel durant mesos, controlant els moviments d'una plantilla de la qual el Satur ja no en forma part. Ha estat acomiadat. Quan t'acomiadaven passaves a formar part d'una llista negra per no ser contractat en cap altra fàbrica.

Aquell mateix any 1973, Saturnino serà un dels 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya. Malgrat dur alguns documents comprometedors a la cartera, les hòsties a comissaria li cauen per dur un calendari de butxaca amb l'escut del Barça el dia que Johan Cruyff debuta al Camp Nou. I la Dolores aguantant a casa, fent feines per assegurar els ingressos i tenint cura dels quatre nens i nenes que tenen, aguantant amb fermesa les continues visites de la policia.