Fins sempre, company Hugo. La lluita continua


Ens ha deixat un home entregat a la lluita per la justícia social i per un món millor. Un revolucionari que en els darrers 13 anys s'ha convertit en un símbol de la lluita antiimperialista i per la construcció del Socialisme. Però tot allò pel que ell ha lluitat i treballat tenaçment cada dia no ha mort. El seu exemple continua en totes i cada una de nosaltres.

El passat dimarts vam conèixer una trista notícia: el President de la República Bolivariana de Veneçuela, el Comandant Hugo Chávez, ens va deixar. Volem transmetre el nostre sincer condol a la seva família en aquests moments difícils, i també al conjunt del poble veneçolà.

Hugo Chávez ha estat durant més de 13 anys la cara pública de la Revolució Bolivariana i de la construcció del Socialisme del Segle XXI, un home valent i conseqüent que ha esdevingut un exemple i un referent per a moltes persones arreu del planeta. Però el procés revolucionari veneçolà no és obra exclusiva seva, és una obra col·lectiva que tots els dies milions de dones i homes anònims construeixen amb les seves mans, organitzant-se i lluitant, construint teixit social, implicant-se en la seva realitat quotidiana, amb les seves virtuts i els seus defectes, amb encerts i amb errades.

La Revolució Bolivariana va néixer com a moviment de resposta a les polítiques neoliberals que durant dècades van condemnar milions de veneçolanes i veneçolans a la misèria i l'exclusió social, precisament les mateixes polítiques que actualment s'estan aplicant a Europa (especialment al sud). Poc a poc el moviment ha anat traçant un camí de transformació social profunda, i són moltes les victòries aconseguides durant els anys de govern de Chávez. Més de 4 milions de persones han sortit de la pobresa, l'analfabetisme ha estat eradicat, s'ha construït un sistema públic de salut i educació de qualitat, s'han impulsat òrgans de democràcia directa i projectes cooperatius, centenars de programes socials que han donat veu a les sense veu, a les excloses de la societat.

El Moviment Bolivarià va entendre des del primer moment que no podia limitar-se a les fronteres de Veneçuela, i ha impulsat un procés d'integració Llatinoamericana que ha suposat un front imprescindible per plantar cara al poder imperialista dels Estats Unitats i els seus aliats. Tot això sobre una base de solidaritat i, sobretot, confiança en la pròpia capacitat de construir un futur millor, demostrant que un altre món no només és necessari, sinó també possible.

Hugo Chávez i el seu govern han estat víctimes de continus plans de desestabilització política, cops d'estat i amenaces d'intervencions militars estrangeres. Tot això emparat en una campanya global d'intoxicació informativa, en la que els grans mitjans han volgut fer-nos creure que el President veneçolà era un dictador. La veritat és molt diferent. Com va dir Eduardo Galeano, Hugo Chávez ha estat un estrany dictador, masoquista i suïcida: va impulsar una Constitució que permetia que el poble el pogués revocar del seu càrrec, i es va arriscar a que això succeís en un referèndum revocatori que Veneçuela va realitzar per primera vegada a la història universal. No només no hi va haver càstig a les urnes, sinó que ell i el Moviment Bolivarià s'han proclamat vencedors en els 13 processos electorals d'ençà la seva arribada a la presidència del país. No són tots, cert, el referèndum sobre la reforma constitucional realitzat el 2007 no el van guanyar i van acceptar la derrota a la urnes. Estrany dictador. Estranya dictadura.

Ens ha deixat un home entregat a la lluita per la justícia social i per un món millor. Un revolucionari que en els darrers 13 anys s'ha convertit en un símbol de la lluita antiimperialista i per la construcció del Socialisme. Però tot allò pel que ell ha lluitat i treballat tenaçment cada dia no ha mort. El seu exemple continua en totes i cada una de nosaltres.

Hugo Chávez ha estat i sempre serà un de nosaltres. De les que lluitem per un món més just, lliure d'explotació i en harmonia entre les persones que hi vivim i la Mare Terra.

Fins sempre, company Hugo. La lluita continua.

“Hasta la victòria siempre”