Desgravar la mútua privada sí és una agressió a la Sanitat Pública


[Carles Escolà]

Voldria respondre al senyor Pau Mestres, que al seu article amb títol “Desgravar la mútua privada no és cap agressió” em feia referència directa.

Començaré explicant que jo parteixo de la idea que la salut és un dret fonamental de totes les persones, i que per tant la societat en el seu conjunt tenim l'obligació de garantir-lo. Un dret, que ens obliga a dotar-nos d'un sistema d'atenció sanitària, d'accés universal i de qualitat, on tothom rebem la mateixa atenció independentment de les nostres possibilitats econòmiques. I això només es pot fer a través d'un sistema públic, propietat de totes i tots els ciutadans, on tothom aportem en funció de les nostres possibilitats i on la salut no sigui considerada una mercaderia més. Com deia, aquesta és la idea de la que parteixo, que pot ser compartida per vostè o no.

I és a partir d'aquests principis que penso que les desgravacions de les quotes a mútues privades suposarien una agressió a la Sanitat Pública. Bàsicament, perquè aquesta mesura es traduiria en una reducció dels ingressos de la pública, que comportaria com a mínim, un descens de la qualitat assistencial, si no directament la reducció de serveis. O dit d'una altra manera, perquè suposen estimular la contractació d'assegurances sanitàries privades utilitzant els recursos públics. En definitiva, les desgravacions impliquen més privatització i és amb aquest objectiu que el nou conseller de salut, “casualment” ex-president de la patronal de la sanitat privada, les proposa. No en tinc cap dubte.

Respecto que vostè faci un esforç econòmic pagant una quota a una mútua privada. Estic convençut que ho fa pensant en el millor per a la seva família. Però estarà d'acord amb mi que no tothom podem fer aquest esforç, malgrat que les nostres famílies també s'ho valen. És per això que trobo injust que amb les desgravacions i altres mesures anunciades, es posi en perill el sistema públic de salut, la única sanitat a la que tothom hi tenim accés.

Carles Escolà
http://carlesescola.blogspot.com/