Compromís per Cerdanyola ens oposem a la MAT


Des del Compromís per Cerdanyola presentarem una moció al ple de l'Ajuntament del proper 24 de juliol per rebutjar el projecte de línia de Molt Alta Tensió. Aquestes línies tenen efectes negatius per la salut humana, especialment en aquells punt on estigui a prop de nuclis habitats com Canaletes.

El Compromís per Cerdanyola presentarem al proper ple una moció per fer costat a les entitats que lluiten contra la construcció de la línia de Molt Alta Tensió a Collserola: La Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, Associació Cerdanyola Via Verda, Centre d'Estudis i Projectes Alternatius, Ecologistes de Catalunya i d'altres que porten temps en la lluita contra la MAT que afectaria el nostre municipi al passar molt a prop de Canaletes.

Des del Compromís per Cerdanyola considerem que la línia de Molt Alta Tensió projectada és innecessària, perillosa per a la salut i el medi ambient i ruïnosa econòmicament. La justificació inicial de la MAT es trobava en la necessitat d'augmentar la interconnexió entre xarxes estatals i en el fet que l'estat espanyol era importador d'energia elèctrica provinent de França. Aquesta era la situació fa més d'una dècada però en l'actualitat a l'estat espanyol hi ha una capacitat de generació instal·lada de 108 Gigawatts per a un consum mitjà de 32 i un consum màxim de 45 assolit abans de la crisi. Es dona la situació de que hi ha plantes de generació elèctrica que s'han construït i no han arribat a entrar en marxa mai per manca de demanda. Avui dia l'estat espanyol exporta energia elèctrica a França, Portugal i Marroc, la MAT ha esdevingut innecessària.

La MAT i d'altres infraestructures similars basades en la generació a gran escala en base a combustibles fòssils i en l'augment del consum són polítiques contraries al canvi de model energètic proposat per la UE i els objectius per al 2020 que passen per reduccions del consum, per la generació a partir de renovables i criteris de proximitat. Construir la MAT aniria contra els criteris de política energètica de la UE.

Instal·lacions del tipus de la MAT són inútils per a la integració de fonts de generació locals perquè requereixen d'una aportació contínua molt gran d'energia i un problema a qualsevol punt de la línia s'estén ràpidament a tots. Des del punt de vista de la seguretat del subministrament és millor tenir xarxes i sub-xarxes de menys importància ben interconnectades. Els ciutadans paguem inversions mal fetes i innecessàries com la MAT que només beneficien a les empreses que s'encarreguen de fer-les i a l'oligopoli elèctric que ens repercuteix el preu sense assumir mai les pèrdues d'una mala planificació augmentant-nos les tarifes.

Les línies de tensió tan alta (el doble de les de més tensió habituals) tenen efectes negatius per la salut humana. El fet que les línies, en alguns punts, estiguessin a prop de nuclis habitats com Canaletes resultaria en una afectació a la salut humana donat que les emissions de radicació de baixa freqüència que produeixen aquestes línies estan associades a determinats tipus de càncers com: leucèmia infantil o càncer cerebral en adults.

La MAT tindria, a més un impacte ambiental i paisatgístic molt important arreu del territori en tant que les línies de molt alta tensió passarien per boscos que caldria tallar en desenes de metres per evitar incendis.

En conclusió considerem que la MAT només té sentit per als interessos econòmics creats al voltant de la seva construcció que es va planificar erròniament, en una altra època, amb tendències econòmiques molt diferents i expectatives irreals i, si s'arriba a construir serà una més de tantes infraestructures que no es faran servir mai o tindrà un us molt marginal.

 

TEXT DE LA MOCIÓ:

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

1. La línia de Molt Alta Tensió projectada per a la interconnexió de les xarxes elèctriques de l'estat espanyol i francès és una infraestructura de corrent altern trifàsic de 400 kilovolts. En les seves projeccions inicials la línia es preveu com a una 'autopista' elèctrica que travessa els Pirineus, passa per Catalunya i arriba a Madrid d'on surten dos ramals, un cap a Portugal i un altre cap al Marroc. L'ús d'un corrent de 400 kilovolts que supera de molt els 220 de les línies d'alta tensió de llarga distància només té justificació quan es tracta de transportar grans quantitats d'energia a distàncies molt llargues. Aquest increment de la tensió augmenta el risc per a persones que ha de ser avaluat amb cura com ho manifesta la pròpia Comissió Europea. La necessitat de construir aquestes infraestructures de tipus bàsicament aeri tan grans provoca impactes evidents sobre els bens i les activitats, el medi natural i el paisatge. Aquest impacte i aquesta perillositat esdevindrien especialment greus al pas de la línia pel Parc Natural de Collserola al terme municipal de Cerdanyola i d'altres municipis veïns.

2. La justificació inicial de la MAT es trobava en la necessitat d'augmentar la interconnexió entre xarxes estatals i en el fet que l'estat espanyol era importador d'energia elèctrica provinent de França. S'hi afegia l'augment sostingut en el consum d'electricitat a l'estat i les previsions que continues augmentant en anys successius. Tanmateix, la realitat dels fets confirma que en la darrera dècada l'estat espanyol ha augmentat molt la seva capacitat de generació elèctrica, per la qual cosa avui existeix un excedent, hi ha al menys un 60% de capacitat ociosa. Hi ha una capacitat de generació instal·lada de 108 Gigawatts per a un consum mitjà de 32Gw i un consum màxim de 45Gw assolit abans de la crisi -2008- i que no s'ha tornat a donar mai més. Es dona la situació de que hi ha plantes de generació elèctrica especialment de cicle combinat que funcionen amb gas que s'han construït i no han arribat a entrar en marxa mai per manca de demanda. Avui dia l'estat espanyol exporta energia elèctrica a França, Portugal i Marroc: la MAT ha esdevingut innecessària.

3. La MAT i d'altres infraestructures similars basades en la generació a gran escala en base a combustibles fòssils i en l'augment del consum avui són un obstacle al canvi de model energètic proposat per la UE i els objectius per al 2020 que passen per reduccions del consum que haurien d'anar a un ritme d'un 2% anual, per la generació a partir de renovables i que haurien d'incorporar criteris de proximitat. La MAT i les infraestructures desproporcionades no només augmenten el cost inicial de la xarxa sinó el de manteniment. Aquests costos es paguen a través del dèficit de tarifa elèctric responsable, en gran part, de les continues pujades de preu i amb les desinversions a la xarxa de proximitat amb pèrdues d'eficiència. Els ciutadans paguem inversions mal fetes que només beneficien les empreses que s'encarreguen de fer-les i a l'oligopoli elèctric que ens repercuteix el preu sense assumir mai les pèrdues d'una mala planificació.

4. Instal·lacions del tipus de la MAT són inútils per a la integració de fonts de generació locals perquè requereixen d'una aportació contínua molt gran d'energia i un problema a qualsevol punt de la línia s'estén ràpidament a tots. Des d'el punt de vista de la seguretat del subministrament és millor tenir xarxes i subxarxes de menys importància ben interconnectades que permetin intercanvis ràpids entre les mateixes que macroinstal·lacions de generació i distribució de les que en depèn tota la resta. És per això que instal·lacions d'aquesta mena només interessen a grans empreses que poden monopolitzar el mercat, cosa contrària també a les normes europees ratificades per l'estat en defensa de la competència.

5. La justificació econòmica de la MAT passava inicialment per l'exportació d'electricitat de França que Red Eléctrica Española vendria posteriorment al mercat intern i a Portugal i Marroc cobrant un peatge. Donat que avui dia la situació és la contrària i és el sistema elèctric espanyol el que ven energia elèctrica a França el projecte esdevé, a més, econòmicament inviable i es sumaria als costos del sistema elèctric apujant més encara les tarifes. Es podria argumentar que un augment del consum de França arribaria a justificar la MAT per augmentar les exportacions. No obstant, això xoca amb la dinàmica real de França que no està augmentant el seu consum d'electicitat sinó disminuint-lo en la direcció de complir els objectius previstos per la UE per al 2020 i en coherència amb l'aposta per les renovables impulsada per la UE que són fonts de generació bàsicament local i no compatibles amb instal·lacions d'aquestes dimensions. Al contrari que l'espanyol, l'actual govern francès està legislant en el sentit recomanat per la UE. Al marge d'això tampoc les tarifes elèctriques espanyoles, que són les més cares d'Europa, justifiquen exportacions massives.

6. La MAT tindria, a més un impacte ambiental i paisatgístic molt important arreu del territori perquè travessa per boscos on cal tallar franges de protecció de desenes de metres per evitar incendis. Aquests corredors sense arbrat, a més, s'haurien de mantenir amb maquinària pesant, cosa que implicaria obrir camins als boscos per les mateixes i incrementar l'impacte sobre la flora i la fauna. El dany directe que les pròpies línies de molt alta tensió produeixen a les aus està sobradament demostrat.

7. Finalment el fet que les línies, en alguns punts, s'instal·lin prop de nuclis habitats ocasionaria una severa afectació potencial per a la salut humana donat que les emissions de radicació de baixa freqüència que produeixen aquest tipus de línies s'han associat a determinats tipus de càncers com: leucèmia infantil o càncer cerebral en adults.

En conclusió, considerem que la MAT només dóna satisfacció als interessos econòmics creats al voltant de la seva construcció que es va planificar erròniament, en una altra època, amb tendències econòmiques molt diferents i expectatives irreals i, si s'arriba a construir serà una més de tantes infraestructures sobredimensionades amb un ús molt marginal i unes despeses que es voldran fer pagar a la ciutadania. Per tot el que proposem al ple de l'Ajuntament de Cerdanyola l'adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Manifestar l'oposició d'aquest Ajuntament a la construcció de la Línia de Molt Alta Tensió i acordar no facilitar-la de cap manera en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola amb l'atorgament de permisos d'obra o llicències que s'escaiguin.

SEGON. Defensar en les entitats supra-municipals en les que Cerdanyola està representada la mateixa postura acordada en el primer punt en el cas que aquestes hagin de prendre qualsevol decisió sobre permisos, adjudicacions o llicències que facilitin la construcció de la MAT.

TERCER. Comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Consorci del Parc de Collserola, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i al Govern de l'estat.