“Des del primer dia hem entomat els problemes”


Entrevista a Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola
Carles Escola (CxC) alcalde de Cerdanyola. Foto: El Punt Avui

Carles Escolà defensa la gestió feta durant deu mesos per l'executiu format únicament pels regidors de Compromís de Cerdanyola i valora positivament el pacte de govern amb ERC i CiU

Destaca que han abordat temes difícils com el PEM Guiera i s'han posicionat clarament en altres com el futur dels abocadors i del centre direccional

Alcalde del canviDiu sentir-se còmode quan etiqueten Cerdanyola entre les ciutats del canvi després de les darreres eleccions. Destaca les bones relacions que s'han establert amb altres batlles del Vallès Occidental i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i defuig de sectarismes perquè té molt clar que cal buscar aliances per obtenir millores. 

Cerdanyola és una de les ciutats del Vallès Occidental que va obrir la porta al canvi en les darreres eleccions. Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola, ha dirigit la ciutat durant deu mesos amb un equip de cinc regidors. Un acord amb ERC i CiU per entrar al govern i un altre amb ICV-EUiA per garantir-ne el suport extern han fet possible que l'executiu iniciï nova etapa.

Bona part del seu primer any com a alcalde ha governat en franca minoria. Ha estat difícil? Sí, però ningú no ens havia dit que seria fàcil i tampoc ens ho pensàvem. Ja ens vam presentar a les eleccions amb el missatge que hi havia una oportunitat de canvi després de molts anys del PSC al govern. Els resultats electorals van mostrar que la ciutat el volia i que aquest passava per un govern plural. És clar que és complicat governar amb cinc regidors, però vam fer un exercici de valentia i vam deixar la porta oberta perquè la majoria alternativa es pogués consolidar. Vam trigar deu mesos a arribar a l'acord.  Com ha anat la incorporació d'ERC i CiU al govern? S'hi han incorporat set persones i tothom ha necessitat un temps d'adaptació i d'encaix de sensibilitats, però el govern està funcionant a bon ritme i es continuen prenent decisions. L'experiència és bona.  Creu que, com se'ls critica, han estat aturats? Això és el relat polític que fa sobretot, des de l'oposició, el Partit Socialista. No hi hagut paràlisi, al contrari; s'han fet moltes coses, com ara aprovar les ordenances fiscals, una festa major més participativa i posar sobre la taula les municipalitzacions. Des del primer dia hem entomat els problemes, quan potser hagués estat més pragmàtic xutar la pilota cap endavant, com s'havia fet a la ciutat amb temes com són el Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera i Cerdanyola Aparca.  A l'agost finalitza la intervenció municipal al PEM Guiera, ja tenen solució? Hem pres una decisió ferma que a partir del 5 d'agost serà efectiva. Basant-nos en tres objectius clars, com ara donar continuïtat al servei, garantir els llocs de treball i defensar el compromís d'anar cap a la municipalització, hem decidit recuperar la gestió de l'equipament i prestar el servei a través de contractes. Obrim un període de transició, que calculem que durarà un any.  Les municipalitzacions han anat més lentes del que esperaven? No volem improvisar i volem ser cauts perquè creiem en les municipalitzacions i pensem que és la millor de les opcions. Hi ha vies per municipalitzar però és complicat perquè, entre altres coses, tenim una legislació que està pensada per fomentar la privatització. Ja treballem per recuperar la neteja de les dependències municipals, la zona blava i el PEM Guiera.
Bellaterra ha dit en una consulta que vol marxar i vostès, en canvi, que cal un nou conveni. El ple municipal es va manifestar en contra de la independència i el que hem plantejat és anar cap a un nou conveni que tothom interpreti de la mateixa manera i ens tregui de la situació de conflicte permanent entre els dos organismes, perquè això no beneficia ningú. Des del principi hem partit de la no confrontació. Independentment de com acaba el procés de segregació, que és legítim, però amb el qual no estem d'acord, tinc l'obligació que tota la població tingui els serveis adequats.  En el cas dels abocadors també ho tenen clar. No volem que hi hagi abocadors. Hem de trobar una solució definitiva i no fer pedassos per veure què passa. La solució ha de prioritzar la protecció de la salut pública i el medi ambient i no el desenvolupament del projecte, el que s'ha fet fins ara.  I el futur dels abocadors, està lligat al del centre direccional? Sí, hi està relacionat. De moment, hem aconseguit que la Generalitat obri un espai per poder replantejar el projecte, que vol dir que hi hagi damunt la taula totes les opcions i des d'aquí buscar consensos entre les dues administracions i la ciutadania. El model actual s'ha vist que ha fracassat. Sandra Pérez per a El Punt Avui.