Programa electoral

Programa electoral Compromís per Cerdanyola 2015-2019


 Programa electoral del Compromís per Cerdanyola amb el que ens hem presentat a les eleccions municipals de maig de 2015

4rt taller programàtic. Aprofundim en el programa de ruptura municipal: mobilitat, espai públic i transport.


Dissabte 21 de març a les 10h. Centre Cívil Banús-Bonasort (Plaça Sant Medir s/n).

3r taller programàtic. Aprofundim en el programa de ruptura municipal: polítiques socials


Dissabte 14 de març a les 10h. Centre Cívil Banús-Bonasort (Plaça Sant Medir s/n).

Eleccions 2011. Carles Escolà (Compromís): "El ciutadà ha de ser l'actor principal en la presa de decisions polítiques"


Compromís per Cerdanyola, el col·lectiu assembleari integrat per Participació Activa i Social (PAS), la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), el Fòrum d'Esquerres de Cerdanyola (FEC) i membres de diverses entitats i moviments socials de la ciutat, es planteja entrar a l’Ajuntament amb l'objectiu de fer possibles noves formes de fer política en la presa de decisions municipals. Al capdavant de la llista es troba Carles Escolà, que fóra regidor per EUiA abans d’abandonar el càrrec precisament per estar en desacord amb la manera de fer política del seu grup municipal.

9. Cultura


A l’hora d’enfocar el que hauria de ser una política municipal sobre cultura, no ens limitarem a considerar el que entenem com manifestacions culturals en sentit estricte, sinó quelcom més ampli, que abasta i impregna la totalitat de la vida de les persones i de la vida en societat.

Inici de campanya a la OTG: l'atur és el principal problema social


Els membres de la llista de Compromís per Cerdanyola iniciaven la campanya electoral davant de l’Oficina d’Ocupació com a símbol del que creuen és un dels problemes més greus de la ciutat: l’atur.

El candidat de Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà, destaca que els eixos del programa giren en torn les polítiques d’ocupació, la defensa ferma dels serveis públics i socials i la participació ciutadana.

11. Seguretat ciutadana


Una ciutat justa socialment, una ciutat segura.

Per a l’esquerra real, a diferència del pensament neoliberal, la seguretat ciutadana ha de tenir un significat basat en l’equilibri social, a l’extensió de drets ciutadans, a l’absència de desigualtats a l’eradicació de l’atur com a font principal de les patologies i mals socials que assolen en aquests temps el nostre país i el conjunt de països de l’occident nord atlàntic capitalista.

10. Mitjans de comunicació


"Una ciutat informada és una ciutat amb vida”.

La informació propera és un dels eixos fonamentals en l'objectiu d'assolir una ciutadania compromesa amb el seu entorn, un poble participatiu i generador de moviment i vida.

A Cerdanyola necessitem apropar el dia a dia del poble a la gent viu i treballa a la vila. Per aconseguir-ho una de les vies és la millora dels tres mitjans de comunicació municipals (Riu Sec, Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.info).

8. Territori i Medi ambient


Cerdanyola necessita canvis profunds pel que fa a la manera d’afrontar l’organització del territori i la preservació del medi ambient. Ens cal una política decidida i enèrgica, que tingui com absoluta prioritat el benestar i la salut de les persones i la preservació i millora mediambiental, que han de ser prioritàries a l’hora de planificar la nostra ciutat.

Els principals objectius a assolir són:

7. Joventut


1. JOVENTUT AL CAPDAVANT DE LES PRIORITATS DE CERDANYOLA

Durant molts i molts anys les polítiques de joventut han sigut les grans oblidades a la nostra vila. Els governs municipals han donat a joventut un paper quasi de comparsa amb uns pressupostos ridículs i una importància molt relativa dins l'organigrama d'organització municipal.

6. Gent Gran


Quan es parla del col·lectiu de la gent gran, massa sovint es tendeix a generalitzar sobre les seves inquietuds, interessos i necessitats, en un intent per uniformitzar aquest prop del 12% de la població de Cerdanyola. Les persones majors de 65 anys són certament una força silenciosa, però lluny de ser un col·lectiu tant homogeni com s'intenta fer creure, és un sector molt divers divers quan a la seva implicació a la vida associativa de la ciutat i quan a les seves necessitats.

5. Serveis Socials


1. SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS, SERVEIS DE PROXIMITAT

Els Serveis Socials han de ser considerats com a serveis propers a la ciutadania, que s’ajusten a les necessitats de les persones i s’adapten segons les característiques dels municipis i els moments socials que es viuen.

4. Educació


1. L'EDUCACIÓ: UN DRET I UN BÉ SOCIAL A DEFENSAR

Estem patint una de les etapes de major retrocés en tot allò que té a veure amb els serveis públics. Davant aquesta ofensiva cal fer possible la participació de tota la ciutadania allà on veiem afectats els nostres drets.

L’Ajuntament com a institució pública més propera ha de vetllar pels drets de les persones i en aquest cas pel dret a l’educació en totes les etapes de la vida, per l’educació permanent.

3. Salut


1. LA SANITAT: PÚBLICA, GRATÏTA I DE QUALITAT

En els darrers anys s'han intensificat les polítiques neoliberals encaminades a aprimar el sector públic, fins deixar-lo en la seva mínima expressió i així convertir la Salut en una mercaderia més al servei del mercat.

Contingut sindicat