![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Darrerament l’associació d’arquitectes i un grup d’enginyers de Cerdanyola han opinat sobre la necessitat de construir el Túnel d’Horta viari i de ferrocarril, fent una proposta basada en el que anomenen “Centralitat” de Cerdanyola. Aquest terme pertany ja a un passat grandiloqüent on el desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell, amb la destrucció del corredor de la Via Verda, feia de Centre de tota una política basada en el creixement del “totxo”. La situació econòmica, i els abocadors, han posat les coses al seu lloc.
[Compromís per Cerdanyola | Revista municipal Riu Sec de desembre del 2011]
L'experiència d'altres municipis quant a la regulació d'allò que es coneix com “incivisme”, no és gaire encoratjadora. Darrere d'aquest terme s'amaga una privatització de l'espai públic i un excés de control sobre l'activitat associativa. A Cerdanyola, malauradament, ja hem vist que és en aquest sentit que es vol caminar. Ho hem començat a comprovar amb la modificació de l'ordenança 13, modificació a la que ens vam oposar i a la que hem presentat al·legacions.
[Compromís per Cerdanyola | Revista municipal Riu Sec d'octubre del 2011]
A Cerdanyola el problema del deute ha esdevingut un tema cabdal. Cal abordar-ho amb realisme, però alhora també amb sensibilitat, tot evitant que les persones que estem pagant la crisi en sortim encara més perjudicades. S'acaba el temps i és l'hora de rectificar. Cerdanyola pateix dues malalties econòmiques ben identificades: el dèficit estructural i el Centre Direccional.
[Compromís per Cerdanyola | Revista municipal Riu Sec d'abril del 2011]
El títol proposat per a aquest article del Riu Sec és “Cerdanyola, ciutat de la ciència: apostes per la innovació”, però nosaltres hem preferit parlar de “Cerdanyola, ciutat de la paCIÈNCIA”. Per què? perquè la nostra classe política, enlloc d'afrontar els problemes endèmics que patim a la nostra vila, tracta de desviar-nos l'atenció amb “Sincrotons” i infraestructures que tenen una repercussió relativa en el nostre poble.
[Compromís per Cerdanyola | Revista Comerç i Ciutat d'abril del 2011]
A Cerdanyola necessitem definir de forma participativa quin model de ciutat volem, un model social i ecològic, que pensi en l'encaix de Collserola i la UAB, que doni solució al greu problema dels abocadors tòxics i que integri els diferents barris.
[Compromís per Cerdanyola | Revista de l'AMPA del CEIP Xarau de març del 2011]
Compromís per Cerdanyola té com a premissa l’acció i l’auto-organització de les persones afectades, per tant creiem que ha de ser l’assemblea de famílies i mestres qui defineixi el futur de l’escola i faci arribar la seva veu a l’administració corresponent.
[Compromís per Cerdanyola | Revista Comerç i Ciutat de març del 2011]
L'accés a la cultura i a l’educació és un dret bàsic de les persones i l’ajuntament ha de ser capdavanter en la seva defensa. Cal treballar sobre la realitat demogràfica, això abastaria totes les edats i les etapes educatives: des del 0-3, on cal seguir creant places (públiques i de gestió publica), fins a l’escola d’adults, on cal ampliar serveis per tal que aquesta pugui donar resposta a la demanda existent de formació.
[Compromís per Cerdanyola | Revista Comerç i Ciutat de febrer del 2011]
L'atenció primària és la pedra angular de la sanitat, per això requereix de més recursos, econòmics i de personal. En això l'ajuntament ha de jugar un paper polític clau.
[Carles Escolà]
Voldria respondre al senyor Pau Mestres, que al seu article amb títol “Desgravar la mútua privada no és cap agressió” em feia referència directa.
[Compromís per Cerdanyola | Revista Comerç i Ciutat de gener del 2011]
El disseny i desenvolupament de noves infraestructures ha de ser fruit necessàriament d'un consens social sorgit de processos transparents de participació activa de la ciutadania en el debat i la presa de decisions. Necessitem un pla global per a la ciutat, que ens permeti saber cap a on anem, que aposti per la millora del transport públic i plantegi mesures per pacificar el trànsit intern i compatibilitzar l'ús dels carrers (zones 30, carrils bici, camins...).
[Josep Font i Bernaus]
Importantes elementos de la teoría liberal desarrollan un papel fundamental en los Estados actuales: los derechos fundamentales y la división de poderes;la propiedad privada es un componente irrenunciable de la democracia en los Estados de Derecho,la libertad individual y el pluralismo.