6. Gent Gran


Quan es parla del col·lectiu de la gent gran, massa sovint es tendeix a generalitzar sobre les seves inquietuds, interessos i necessitats, en un intent per uniformitzar aquest prop del 12% de la població de Cerdanyola. Les persones majors de 65 anys són certament una força silenciosa, però lluny de ser un col·lectiu tant homogeni com s'intenta fer creure, és un sector molt divers divers quan a la seva implicació a la vida associativa de la ciutat i quan a les seves necessitats.

El que sí podem afirmar és que la gent gran són persones amb molta experiència vital i que acumulen gran quantitat de coneixement, coneixement que cal saber transmetre i intercanviar amb les generacions posteriors.

 

1. GENT GRAN ACTIVA

Cerdanyola compta actualment amb 8 casals per a la gent gran, espais autogestionats que impulsen activitats per a les persones majors de 65 anys. Aquesta experiència, que valorem molt positivament, pensem que cal dinamitzar-la més encara i avançar cap a la creació d'espais de contacte i complementarietat entre les diferents generacions, espais d'intercanvi cultural, de béns i serveis i de coneixement.

Alhora, des del Compromís per Cerdanyola apostem per la posada en marxa de programes i projectes per mantenir les persones grans el màxim d'actives possibles, físicament i intel·lectualment, des de la perspectiva del seu benestar personal i també del benestar col·lectiu de la ciutat.

PROPOSEM:

  • Dinamitzar els programes per compartir habitatge.
  • Creació d'un programa d'assessorament de grans a joves, en el pla laboral i en un pla vital més integral, a través de les diferents etapes educatives.
  • Impuls dels equipaments de barri com a espais de trobada intergeneracional, promovent activitats culturals, educatives i lúdiques adreçades a persones de totes les edats.
  • Implantació als parcs urbans de instal·lacions per fer exercici físic.
  • Eliminar els actes populistes adreçats a la gent gran i promoure actes populars de trobada als barris, organitzats des de les pròpies entitats veïnals.
  • Dinamització del Consell de la Gent Gran, decisori i vinculant.

 

2. ATENCIÓ, AJUTS I DEPENDÈNCIA

La llei de la dependència és sens dubte una llei molt avançada que ens posa al mateix nivell que altres països europeus. El problema és que des de la seva posada en funcionament no es va assignar una dotació suficient de recursos per a fer-la complir, problema que s'ha vist agreujat en l'actual context de crisi. A més, pensem que la seva implantació hauria de prioritzar la prestació de serveis per sobre de les prestacions econòmiques. Malauradament, aquestes no són competències municipals sinó que estan en mans de la Generalitat, però des de l'ajuntament sí es pot pressionar políticament en aquest sentit i alhora agilitzar i facilitar gestions a través de l'àrea de Serveis Socials.

El que sí és responsabilitat municipal és el servei d'atenció a domicili, que ha de esdevenir una eina potent mentre es va implantant la llei de la dependència. També cal garantir des de l'ajuntament la creació de centres de dia, apartaments tutelats i places de residència.

Alhora, cal denunciar la insuficiència de les pensions (776€ de mitjana), sobretot les mínimes i les no contributives (570€ en el cas de viudetat i 349€ en les d'orfandat). Aquest fet està abocant cada cop a més persones a la pobresa, persones que per la seva edat són més vulnerables. Aquí ens trobem novament amb la manca de competències municipals per donar solució al problema, per tant cal una política valenta i ferma de pressió a les administracions superiors.

PROPOSEM:

  • Dinamització de programes per fomentar l'autonomia personal i la prevenció cognitiva.
  • Creació d'un espai integral que incorpori centre de dia, apartaments tutelats per a persones soles i parelles i places de residència. Aquest centre també centralitzarà els plans d'atenció domiciliària.
  • Impuls de programes de voluntariat d'acompanyament i ajuda en petites tasques domèstiques.
  • Denúncia davant les administracions superiors de la insuficiència de les pensions mínimes i les no contributives.
  • Creació d'un programa d'ajuts a través del carnet del jubilat, sempre en funció dels ingressos de cadascú, per a accedir a serveis no coberts per la Sanitat Pública (dentista, òptica, pedicura...).