3. Salut

1. LA SANITAT: PÚBLICA, GRATÏTA I DE QUALITAT

En els darrers anys s'han intensificat les polítiques neoliberals encaminades a aprimar el sector públic, fins deixar-lo en la seva mínima expressió i així convertir la Salut en una mercaderia més al servei del mercat.

La tantes vegades repetida consigna que el sector privat gestiona els recursos de forma més eficient que el sector públic, s'ha convertit en el nou catecisme dels successius governs. Així, s'han començat a implantar, o a preparar l'opinió pública per introduir-les, mesures com el copagament (eufemísticament anomenat “aportacions econòmiques de la ciutadania”), limitació de serveis, estimulació amb diners públics de la contractació de pòlisses d'assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, fragmentació del sistema i generalització de pràctiques de privatització o d'externalització. Alhora, la situació de crisi econòmica es suma al vell argument dels "límits econòmics del finançament públic", per debilitar l'exigència dels drets i culpar a la ciutadania d'un suposat abús en la utilització dels serveis.

 

2. COMPETÈNCIES SANITÀRIES

Les competències de l'Ajuntament en matèria de Salut estan centrades en la promoció de la salut, la seguretat alimentària i la seguretat ambiental. Això vol dir que les competències en matèria de Sanitat Pública estan principalment en mans de la Generalitat, cosa que no implica que des de l'àmbit local s'hagi d'adoptar un paper passiu quan no de simple espectador. Lamentablement, però, aquest ha estat el rol que han jugat els successius governs de Cerdanyola, que han demostrat una manca de voluntat política per defensar el sistema públic de salut i una manifesta incapacitat a l'hora de defensar els interessos de la ciutadania.

El Compromís per Cerdanyola pensem que el govern de la ciutat ha de jugar un paper actiu i clar de lideratge polític i social en la defensa d'un dret tan fonamental com és la salut. Això implica el desenvolupament de les propostes que es formulen en els propers apartats d'aquest programa de govern.

 

3. SERVEIS, EQUIPAMENTS I RECURSOS

És mentida que no hi hagi prou recursos per millorar la sanitat pública. A Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol, quant a despesa sanitària en percentatge del PIB, estem molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. A això cal sumar-hi que la forma en que es gasta aquest pressupost, actualment ja gestionat en més del 50% per mans privades, és en funció d'interessos no estrictament sanitaris i sovint els diners es gasten només en la construcció de nous equipaments, que certament cobreixen necessitats derivades de l'augment de població, però que hi ha un conseqüent i prioritari augment de recursos humans i materials que és ignorat pel poder polític.

Malgrat tot, podem assegurar que el nostre sistema sanitari públic, comparant la qualitat i les prestacions en cartera amb els recursos que s'hi destinen, gaudeix d'un elevat grau d'eficiència. Afirmem rotundament que els nostres professionals de la salut són dels millor formats d'Europa i que és gràcies a la implicació de moltes i molts professionals sanitaris que, sovint allargant jornades laborals i dedicant-hi temps personal, encara gaudim d'un atenció sanitària digna.

3.1. Atenció primària, domiciliària i urgències

Apostem per la consolidació de l'atenció primària com pedra angular del sistema sanitari públic. Una adequada dotació de recursos aconseguiria minimitzar les derivacions tant cap a especialistes com cap a l'àmbit hospitalari. Aquest fet, alhora, contribuiria a acabar amb la situació de col·lapse de tots els nivells assistencials.

Fa prop de dos anys va entrar en funcionament el nou CAP La Farigola, un equipament llargament reivindicat pel teixit veïnal. Lamentablement, la plantilla de professionals a l'atenció primària no es va incrementar i es va optar per traslladar personal dels CAP existents, fet que va provocar un trasbals en els equips de treball ja consolidats. Alhora, tampoc no es va assignar cap pediatra a aquest nou equipament, fet reiteradament denunciat pel moviment associatiu.

En els darrers anys també hem patit una nova agressió al CAP Fontetes, en que el Departament de Salut, amb la passivitat del govern local d'ICV, va posar sobre la taula la pràctica desaparició d'aquest equipament. Va ser la mobilització del teixit veïnal la que va aturar aquesta nova agressió, tal com ja havia passat l'any 2002 amb l'intent de privatització del CAP Canaletes.

PROPOSEM:

  • Augment del nombre de metges de família per arribar a la ràtio de 1200 pacients per metge de família a tots el CAP de Cerdanyola, per així aconseguir reduir les llistes d'espera i alhora garantir un temps de visita adequat.
  • Assignació d'un mínim de 2 pediatres al nou CAP La Farigola per atendre a la població infantil de la zona.
  • Defensa i manteniment del CAP Fontetes, amb una adequada dotació de recursos materials i l'assignació d'un nou metge de família, un nou professional d'infermeria i un pediatre segons les necessitats.
  • Cobertura de les suplències de personal als diferents CAP durant baixes, vacances i jubilacions del personal sanitari i administratiu.
  • Potenciació de les tasques de prevenció sanitària a cada CAP, destinant també una part del pressupost municipal per aquesta qüestió.

3.2. CAP II i especialitats

La manca de dotació de recursos suficients és un problema crònic en aquest nivell assistencial. Les llargues llistes d'espera, que en el cas d'algunes especialitats arriben a més de 6 mesos per la primera visita, obliguen a un increment de l'ús de l'atenció hospitalària que, alhora, redunda en un major col·lapse. A més, en els darrers anys hem comprovat com la gestió del CAP II, que actualment està en mans del Consorci del Parc Taulí (participat per empreses privades), no ha millorat, sinó tot el contrari, ni la qualitat assistencial ni les preocupants llistes d'espera.

PROPOSEM:

  • Exigir una dotació suficient de recursos econòmics i personals per garantir una atenció de qualitat i racionalitzar així la utilització de recursos hospitalaris.
  • Crear programes informatius sobre l'existència del CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària), situat al CAP II Cerdanyola-Ripollet, i sobre els seus serveis i funcionament.

3.3. Atenció hospitalària: hospital públic ja!

El Compromís per Cerdanyola no ens rendim davant l'anunci de paralització de la construcció del nou hospital Ernest Lluch, i denunciem la passivitat dels governs locals, el d'ICV i el del PSC, davant les reiterades mentides i incompliments del calendari de construcció. Donada la crònica situació de col·lapse de l'hospital de Sabadell, el nou centre hospitalari és una prioritat i nosaltres el continuarem reivindicant i lluitant perquè pugui entrar en funcionament tan aviat com sigui possible.

Alhora, sabem i hem denunciat reiteradament que la incorporació d'habitatges al projecte urbanístic de l'hospital és una de les principals causes del retard en la tramitació, element sistemàticament amagat pels governs locals implicats, entre ells el de Cerdanyola, que com en altres ocasions van veure una oportunitat de negoci urbanístic.

PROPOSEM:

  • Bloqueig de qualsevol nova modificació o tramitació urbanística al sector Redosa-Vallençana que no es refereixi estrictament a l'hospital fins que aquest no sigui una realitat, com a mesura de pressió davant de la Generalitat.
  • Promoure aliances amb el teixit associatiu i polític, tant local com de les poblacions properes, per pressionar amb més força al departament de Salut.
  • Defensar fermament la titularitat i gestió 100% públiques de l'hospital.
  • Definició del necessari transport públic que ha de comunicar l'hospital amb els diferents barris de Cerdanyola.

 

4. GESTIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L'actual model sanitari està basat en l'opaca gestió privada de consorcis, fundacions i altres figures semi-públiques o directament privades, que augmenten els costos (especialment en estructura burocràtica i política) i suposen una menor eficiència.

La participació ciutadana en la gestió i govern dels sistemes públics de salut és un dret fonamental reconegut per la pròpia legislació i una mesura imprescindible per millorar el Sistema Sanitari. Alhora l'Organització Mundial de la Salut recomana donar veu i vot a la ciutadania, corresponsabilitzant-la i comprometent-la en la presa de decisions a les estructures regulars del sistema, ja que cada decisió que es prengui, per petita que sigui, afecta de forma directa a la salut. A tot això, cal afegir-hi la necessitat de canviar el paradigma sanitari, per impulsar un sistema que no es limiti al tractament de les malalties, sinó que treballi per a la promoció de la salut, en el seu significat més ampli, element que requereix de la implicació activa del conjunt de la ciutadania.

Des del Compromís per Cerdanyola pensem que és possible i necessari avançar en la concreció d'aquests espais de participació i corresponsabilitat ciutadana a tots els nivells.

4.1. Participació a l'atenció primària

La participació ciutadana a l'atenció primària ha de ser el primer i més important nivell de l'estructura participativa. És necessari impulsar òrgans amb capacitat de decisió que permetin als veïns i veïnes, professionals i administració, debatre i analitzar la situació de cada centre, i decidir de forma conjunta les mesures a impulsar.

PROPOSEM:

  • Creació de consells d'usuaris a cada CAP, a l'estil de les AMPA als centres escolars, amb l'objectiu de conèixer l'estat general de la salut de la població adscrita al centre, conèixer la situació pel que fa a recursos i capacitats, recollir i elevar propostes, i donar suport a campanyes de prevenció.
  • Creació d'un consell de centre, a l'estil dels consells escolars, on hi stiguin representades pacients, personal sanitari i administració.
  • Organització de grups d'auto-ajuda i implantació de programes de pacients experts.

4.2. Consell Municipal

Actualment, l'àmbit de la salut es troba inclòs en el Consell Municipal de Serveis Socials, un consell que, com la resta, és merament informatiu i poc operatiu, entre d'altres raons, per la varietat temàtica que engloba. El debat sobre la salut s'ha limitat, doncs, a una comissió de treball, teòricament participativa, però que porta temps perdent operativitat, a les sessions de la qual ja no hi assisteixen la majoria d'entitats acreditades. Urgeix la seva reforma i superació del caràcter consultiu (o estrictament informatiu) per augmentar-ne la capacitat real per vetllar per la igualtat efectiva de la ciutadania davant l'oferta de les prestacions del Sistema Públic.

PROPOSEM:

  • Creació del Consell Municipal de Salut, amb capacitat decisòria de caràcter vinculant i obert a la participació del conjunt de ciutadans i ciutadanes interessades.
  • Creació de comissions de treball específiques dependents del Consell Municipal, on es tractin temàtiques concretes (hospital Ernest Lluch, CAP II, atenció primària, salut mental, salut ambiental...)
  • Elecció de representants al Govern Territorial de Salut i altres òrgans supra-municipals que es puguin donar.

 

5. SALUT AMBIENTAL

Cerdanyola és una ciutat històricament, i encara actualment, molt castigada per la contaminació. Al problema del fibrociment (amiant), que encara avui continua mostrant nous episodis, s'hi ha sumat la contaminació provocada pels múltiples abocadors a la Plana del Castell, amb Can Planas al capdavant.

Cal dir-ho clarament. Cerdanyola és una ciutat castigada pels abocadors, i per això cal una política clara i valenta per plantar cara a aquest problema i aconseguir-ne la neteja total. No som alarmistes, però si cal ho serem, perquè la salut és un dret fonamental de tot ésser humà i no podem permetre que es torni a repetir la trista història de la Uralita.

PROPOSEM:

  • Realització d'un estudi complet sobre la qualitat de l'aire a Cerdanyola, que permeti conèixer l'impacte dels abocadors en la salut pública.
  • Impuls de cursos de prevenció i promoció de la salut en el sentit més ampli (ambiental, laboral, alimentària, hàbits saludables...).
  • Creació d'un grup, dependent del Consell Municipal de Salut, especialitzat en salut ambiental.