Programa per a les eleccions municipals del 2011

A les següents pàgines trobareu el programa electoral del Compromís per Cerdanyola per a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Aquest document és fruit d'un llarg procés de debat i anàlisi conjunt de moltes persones vinculades al teixit associatiu de la ciutat, persones compromeses amb Cerdanyola.

 

Índex del programa:

1. Introducció i trets definitoris del Compromís per Cerdanyola

1. QUÈ SOM?

El Compromís per Cerdanyola som una candidatura electoral que aplega a persones i col·lectius d'esquerres.

Som persones crítiques amb un sistema econòmic injust. És per això que el nostre objectiu és fer tot allò que siguem capaces des del poble per tornar a posar els drets de les persones per sobre del benefici econòmic. I amb aquest horitzó treballem, amb propostes realistes i valentes, amb idees noves que milloren el dia a dia dels veïns i veïnes de Cerdanyola.

 

2. PER QUÈ?

1. El Compromís per Cerdanyola és l'alternativa al fracàs dels partits tradicionals d'esquerres que s'han preocupat més per repartir-se el poder i viure de la política que dels seus ciutadans, fomentant així la desídia i la desafecció vers la política entre la gent, que veiem amb indignació i impotència com els polítics es professionalitzen i s'allunyen de la nostra realitat quotidiana.

Nosaltres entenem la política com un servei a la comunitat on és vital la honestedat i la transparència. Per això tenim aprovat un codi ètic que determina els drets i deures dels càrrecs electes, destacant-ne la no remuneració, l'abolició dels càrrecs de confiança, la rotació dels regidors i regidores i acabar amb la utilització de les institucions en benefici d'unes poques persones.

2. El Compromís emergeix per retornar el poder al poble mitjançant la democràcia directa, que té com a objectiu la participació constant de les persones en la presa de decisions i no un cop cada quatre anys.

Fomentarem una xarxa d'assemblees de barri mitjançant la qual els veïns i veïnes puguin prendre les seves decisions.

3. L' esquerra tradicional s'ha rendit a les directrius de la banca i les grans multinacionals i no s'imposa ni pressiona els dirigents polítics que, des de Madrid i Barcelona, prenen decisions vitals per a Cerdanyola en matèria d'educació i de salut (com hem vist amb la pèrdua de l'hospital), entre d'altres.

Nosaltres som una candidatura municipal nascuda a Cerdanyola, formada per gent que viu i treballa a Cerdanyola, que respira el dia a dia de la vila, i les decisions les prenem a Cerdanyola.

4. El fet d'arribar a estar presents a les institucions no és la nostra finalitat.

Nosaltres entenem la participació a l'Ajuntament com un mitjà, com una eina més mitjançant la qual puguem incidir més en la transformació social.

5. El sistema capitalista neoliberal i la tirania dels mercats tenen les seves conseqüències també a Cerdanyola amb l'atur, les retallades i les privatitzacions en educació i sanitat.

No ens deixarem prendre ni vendre els serveis públics i col·lectius que tant ens ha costat aconseguir.

6. El malbaratament de recursos a l'Ajuntament és una pràctica greu en temps de crisi i patiment de molta gent a l'atur, amb treballs precaris i mal remunerats.

Austeritat. Però austeritat no vol dir misèria: vol dir no malgastar i prioritzar en les qüestions que reverteixin en la millora de les condicions de vida de la gent.

2. Administració, economia i finances i promoció econòmica

1. ADMINISTRACIÓ:

Entenem que cal fer a l’Ajuntament una valoració de llocs de treball acurada i justa amb la que es pugui afrontar la reforma de l’estructura municipal, amb ple coneixement de les necessitats que es tenen i de l’actiu humà de que es disposa, que creiem que és molt important i que no està ben aprofitat. En aquest sentit, sabem que haurem d’afrontar dinàmiques enquistades i interessos creats; tanmateix, en cas que es generés algun conflicte, hauria d’arribar a coneixement de la ciutadania que ha de ser la beneficiària de la gestió municipal.

El cos de funcionaris de carrera s’ha de considerar un actiu del municipi, l'organització del qual ha de propiciar la prestació del millor servei possible i de la manera més eficient.

En aquest sentit, el Compromís es proposa una organització dinàmica que faci possible establir espais de co-decisió i de co-gestió en els serveis que la societat sigui capaç d'auto-organitzar amb l’ajuda de l’administració. Per evitar que aquestes experiències derivin en negocis privats i en pràctiques corruptes, ens proposem evitar la perpetuació de persones i entitats promovent-ne la rotació i exercint un control legal i ètic.

Aquesta flexibilitat ens permetrà establir una diferenciació entre serveis permanents i serveis que s’han de prestar de manera provisional o que han de variar de tamany de manera molt significativa en funció de circumstàncies diverses, sense que això ens condicioni de cara al futur. Es possible dur a terme aquestes polítiques sense necessitat de recórrer a empreses privades ni a models d’explotació laboral que rebutgem.

En funció d’aquestes necessitats creiem que la diferenciació entre personal funcionari i personal laboral s’ha de fer segons les tasques que cadascun dels dos grups tingui encomanades, éssent el funcionari la figura prevista per a les tasques permanents i el laboral per a les provisionals o les que depenen de necessitats variables.

Les decisions polítiques s’han de sotmetre a controls participatius. Aquest procediment s’ha de dissenyar tenint en compte la participació de la població mitjançant assemblees obertes amb la participació del nivell polític i el tècnic.

PROPOSTES:

  • Ens proposem que la diferenciació entre el nivell polític i l’administratiu sigui clara, els càrrecs polítics han d’estar en la direcció política de l’Ajuntament mentre que els càrrecs tècnics han d’actuar en les tasques que els pertoquen, sense que es donin interferències mútues.
  • Creiem que cal crear una oficina antifrau al servei de tota la ciutadania, amb direcció independent de l’equip de govern i amb capacitat per a investigar i censurar conductes, no només il·legals, sinó que vagin contra l'ètica de la gestió pública. Siguin polítiques, funcionàries o particulars les persones afectades.

 

2. FINANCES:

No és cap secret que la situació financera del nostre Ajuntament és molt delicada i està sotmesa a un pla de viabilitat econòmica. Potser és menys conegut el fet que aquesta situació no és fruit d’una simple conjuntura adversa sinó el producte d’un desequilibri estructural amagat, durant molts anys, sota un endeutament diferit a un futur en el que es creia que els ingresos augmentarien. Cosa, d’altra banda, contrària al que ha passat.

El primer que cal establir és en quins ingressos l’Ajuntament té o no té marge de maniobra. El que és evident és que en aquells que deriven de les transferències estatals o autonòmiques no en tenim cap, de marge. Reclamar un majors ingressos pot ser un exercici de justícia però és defugir la responsabilitat que tenim com polítics locals.

Atès que l’Ajuntament té encomanada la gestió d’alguns serveis públics essencials i que no pot deixar-los d’assumir, entenem que si la situació econòmica del consistori arriba a ser asfixiant s’ha de re-negociar amb fermesa amb els creditors, fins i tot fent valer la possibilitat de deixar de pagar a l’estil de l’estat d’Islàndia.

PROPOSEM:

  • No fer previsions d’ingressos falsos per justificar despeses que després esdevinguin impagables. Els ingressos provinents de tributs locals es poden calcular amb precisió en molts casos, como l’IBI o l’Impost de circulació; en els que depenen de la conjuntura, en canvi, cal fer càlculs prudents i amb responsabilitat.

El Compromís defensarà la dissolució d’organismes inútils o bé la desvinculació de Cerdanyola, tot cancel·lant els compromisos econòmics que se'n deriven per al nostre Ajuntament.

PROPOSEM:

  • Abandonar el Consorci del Centre Direccional. Creiem que el Consorci del Centre Direccional és un llast econòmic que l’Ajuntament de Cerdanyola mai hauria hagut d’assumir i, per tant, donada la situació actual ens oposarem a continuar pagant la quota que ens correspongui.
  • Ens comprometem a portar a terme una auditoria general de llarg recorregut per tal d'esclarir les responsabilitats polítiques en la mala gestió dels recursos econòmics en els darrers anys.
  • Pretenem que el pressupost municipal s’elabori amb processos participatius, alhora que amb responsabilitat i realisme en els objectius.

Donada la gravetat i durada de la crisi econòmica actual, tot fa pensar que haurem de canviar el sentit de les prioritats polítiques cap a dinàmiques més assistencials, si més no de manera provisional. En aquest sentit caldrà tenir present aquest criteri a l’hora d'assignar els recursos econòmics, deixant de banda altres afers, fonamentalment obres i reformes.

PROPOSEM:

  • Quant a l'espai públic, cal prioritzar una política de manteniment i reparació del patrimoni existent.
  • Màxima amortització dels béns materials i immaterials que té l'Ajuntament, acabant així amb les substitucions periòdiques que s’han estat duent a terme (Ex: contenidors soterrats).

Els petits estalvis tenen un gran valor quan es fan com una política continuada i no si es fan de manera puntual.

PROPOSEM:

  • En el mateix sentit entenem que la modernització del programari informàtic del consistori s’haurà de fer migrant al programari lliure, per evitar pagar llicències costoses.

Es fa necessari reduir la despesa en propaganda institucional, evitar la publicitat partidista i fomentar els canals d’informació digitals que tenen un cost molt més baix i una penetració social cada cop més àmplia.

La gestió del patrimoni municipal ha de buscar l’optimització.

PROPOSEM:

  • El Compromís proposarà que es faci un estudi rigorós sobre l’ús dels espais físics de que disposem, ja que hi ha locals tancats o infrautilitzats, mentre n'hi ha d’altres llogats a entitats que no en poden disposar per fer treballs d’utilitat social.
  • Ens oposarem a la venda de patrimoni com via d’ingressos per fer front a les necessitats financeres puntuals.

Estem a favor de la municipalització dels serveis. Exemples de les privatitzacions de serveis municipals són les grans zones a les que s’ha volgut donar un ús econòmic per la via de la concessió sense èxit, com ara el Bosc Tancat, la zona esportiva de Fontetes o d’altres.

Els plecs de condicions per externalitzar (privatitzar) serveis no es compleixen. L'Ajuntament no vigila el compliment d'aquest contracte amb l'empresa, que sempre busca obtenir el màxim benefici amb el mínim cost.

PROPOSEM:

  • Cal retornar els espais a la ciutadania per a un ús general i amb un cost racional per a l’Ajuntament.
  • Rehabilitar, amb les inversions que calguin, els espais municipals degradats, com el Bosc Tancat (piscines) i la Zona Esportiva Fontetes.

Cerdanyola disposa d’espais oberts a la ciutadania que estan infrautilitzats o monopolitzats per molt poques entitats. Cal evitar aquesta dinàmica amb l'objectiu que, encara que una determinada entitat o associació pugui gestionar o participar en la gestió d'algun d’aquests espais, no en faci una apropiació ni voluntària ni involuntària, ja que són patrimoni de tots els ciutadans.

 

3. PROMOCIÓ ECONÒMICA:

El Compromís per Cerdanyola defensarà que l’Ajuntament recuperi els serveis externalitzats com via per dinamitzar l’economia local.

Pel que fa al comerç local, s’ha de prioritzar una política dirigida a evitar que els cerdanyolencs i les cerdanyolenques hagin de sortir del municipi per comprar o accedir a serveis, fomentant l'associació, complementació i col·laboració dels comerços i petits emprenedors locals. Aquests elements també han de redundar en la creació d'ocupació a Cerdanyola.

PROPOSEM:

3. Salut

1. LA SANITAT: PÚBLICA, GRATÏTA I DE QUALITAT

En els darrers anys s'han intensificat les polítiques neoliberals encaminades a aprimar el sector públic, fins deixar-lo en la seva mínima expressió i així convertir la Salut en una mercaderia més al servei del mercat.

La tantes vegades repetida consigna que el sector privat gestiona els recursos de forma més eficient que el sector públic, s'ha convertit en el nou catecisme dels successius governs. Així, s'han començat a implantar, o a preparar l'opinió pública per introduir-les, mesures com el copagament (eufemísticament anomenat “aportacions econòmiques de la ciutadania”), limitació de serveis, estimulació amb diners públics de la contractació de pòlisses d'assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, fragmentació del sistema i generalització de pràctiques de privatització o d'externalització. Alhora, la situació de crisi econòmica es suma al vell argument dels "límits econòmics del finançament públic", per debilitar l'exigència dels drets i culpar a la ciutadania d'un suposat abús en la utilització dels serveis.

 

2. COMPETÈNCIES SANITÀRIES

Les competències de l'Ajuntament en matèria de Salut estan centrades en la promoció de la salut, la seguretat alimentària i la seguretat ambiental. Això vol dir que les competències en matèria de Sanitat Pública estan principalment en mans de la Generalitat, cosa que no implica que des de l'àmbit local s'hagi d'adoptar un paper passiu quan no de simple espectador. Lamentablement, però, aquest ha estat el rol que han jugat els successius governs de Cerdanyola, que han demostrat una manca de voluntat política per defensar el sistema públic de salut i una manifesta incapacitat a l'hora de defensar els interessos de la ciutadania.

El Compromís per Cerdanyola pensem que el govern de la ciutat ha de jugar un paper actiu i clar de lideratge polític i social en la defensa d'un dret tan fonamental com és la salut. Això implica el desenvolupament de les propostes que es formulen en els propers apartats d'aquest programa de govern.

 

3. SERVEIS, EQUIPAMENTS I RECURSOS

És mentida que no hi hagi prou recursos per millorar la sanitat pública. A Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol, quant a despesa sanitària en percentatge del PIB, estem molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. A això cal sumar-hi que la forma en que es gasta aquest pressupost, actualment ja gestionat en més del 50% per mans privades, és en funció d'interessos no estrictament sanitaris i sovint els diners es gasten només en la construcció de nous equipaments, que certament cobreixen necessitats derivades de l'augment de població, però que hi ha un conseqüent i prioritari augment de recursos humans i materials que és ignorat pel poder polític.

Malgrat tot, podem assegurar que el nostre sistema sanitari públic, comparant la qualitat i les prestacions en cartera amb els recursos que s'hi destinen, gaudeix d'un elevat grau d'eficiència. Afirmem rotundament que els nostres professionals de la salut són dels millor formats d'Europa i que és gràcies a la implicació de moltes i molts professionals sanitaris que, sovint allargant jornades laborals i dedicant-hi temps personal, encara gaudim d'un atenció sanitària digna.

3.1. Atenció primària, domiciliària i urgències

Apostem per la consolidació de l'atenció primària com pedra angular del sistema sanitari públic. Una adequada dotació de recursos aconseguiria minimitzar les derivacions tant cap a especialistes com cap a l'àmbit hospitalari. Aquest fet, alhora, contribuiria a acabar amb la situació de col·lapse de tots els nivells assistencials.

Fa prop de dos anys va entrar en funcionament el nou CAP La Farigola, un equipament llargament reivindicat pel teixit veïnal. Lamentablement, la plantilla de professionals a l'atenció primària no es va incrementar i es va optar per traslladar personal dels CAP existents, fet que va provocar un trasbals en els equips de treball ja consolidats. Alhora, tampoc no es va assignar cap pediatra a aquest nou equipament, fet reiteradament denunciat pel moviment associatiu.

En els darrers anys també hem patit una nova agressió al CAP Fontetes, en que el Departament de Salut, amb la passivitat del govern local d'ICV, va posar sobre la taula la pràctica desaparició d'aquest equipament. Va ser la mobilització del teixit veïnal la que va aturar aquesta nova agressió, tal com ja havia passat l'any 2002 amb l'intent de privatització del CAP Canaletes.

PROPOSEM:

  • Augment del nombre de metges de família per arribar a la ràtio de 1200 pacients per metge de família a tots el CAP de Cerdanyola, per així aconseguir reduir les llistes d'espera i alhora garantir un temps de visita adequat.
  • Assignació d'un mínim de 2 pediatres al nou CAP La Farigola per atendre a la població infantil de la zona.
  • Defensa i manteniment del CAP Fontetes, amb una adequada dotació de recursos materials i l'assignació d'un nou metge de família, un nou professional d'infermeria i un pediatre segons les necessitats.
  • Cobertura de les suplències de personal als diferents CAP durant baixes, vacances i jubilacions del personal sanitari i administratiu.
  • Potenciació de les tasques de prevenció sanitària a cada CAP, destinant també una part del pressupost municipal per aquesta qüestió.

3.2. CAP II i especialitats

La manca de dotació de recursos suficients és un problema crònic en aquest nivell assistencial. Les llargues llistes d'espera, que en el cas d'algunes especialitats arriben a més de 6 mesos per la primera visita, obliguen a un increment de l'ús de l'atenció hospitalària que, alhora, redunda en un major col·lapse. A més, en els darrers anys hem comprovat com la gestió del CAP II, que actualment està en mans del Consorci del Parc Taulí (participat per empreses privades), no ha millorat, sinó tot el contrari, ni la qualitat assistencial ni les preocupants llistes d'espera.

PROPOSEM:

  • Exigir una dotació suficient de recursos econòmics i personals per garantir una atenció de qualitat i racionalitzar així la utilització de recursos hospitalaris.
  • Crear programes informatius sobre l'existència del CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària), situat al CAP II Cerdanyola-Ripollet, i sobre els seus serveis i funcionament.

3.3. Atenció hospitalària: hospital públic ja!

El Compromís per Cerdanyola no ens rendim davant l'anunci de paralització de la construcció del nou hospital Ernest Lluch, i denunciem la passivitat dels governs locals, el d'ICV i el del PSC, davant les reiterades mentides i incompliments del calendari de construcció. Donada la crònica situació de col·lapse de l'hospital de Sabadell, el nou centre hospitalari és una prioritat i nosaltres el continuarem reivindicant i lluitant perquè pugui entrar en funcionament tan aviat com sigui possible.

Alhora, sabem i hem denunciat reiteradament que la incorporació d'habitatges al projecte urbanístic de l'hospital és una de les principals causes del retard en la tramitació, element sistemàticament amagat pels governs locals implicats, entre ells el de Cerdanyola, que com en altres ocasions van veure una oportunitat de negoci urbanístic.

PROPOSEM:

  • Bloqueig de qualsevol nova modificació o tramitació urbanística al sector Redosa-Vallençana que no es refereixi estrictament a l'hospital fins que aquest no sigui una realitat, com a mesura de pressió davant de la Generalitat.
  • Promoure aliances amb el teixit associatiu i polític, tant local com de les poblacions properes, per pressionar amb més força al departament de Salut.
  • Defensar fermament la titularitat i gestió 100% públiques de l'hospital.
  • Definició del necessari transport públic que ha de comunicar l'hospital amb els diferents barris de Cerdanyola.

 

4. GESTIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L'actual model sanitari està basat en l'opaca gestió privada de consorcis, fundacions i altres figures semi-públiques o directament privades, que augmenten els costos (especialment en estructura burocràtica i política) i suposen una menor eficiència.

La participació ciutadana en la gestió i govern dels sistemes públics de salut és un dret fonamental reconegut per la pròpia legislació i una mesura imprescindible per millorar el Sistema Sanitari. Alhora l'Organització Mundial de la Salut recomana donar veu i vot a la ciutadania, corresponsabilitzant-la i comprometent-la en la presa de decisions a les estructures regulars del sistema, ja que cada decisió que es prengui, per petita que sigui, afecta de forma directa a la salut. A tot això, cal afegir-hi la necessitat de canviar el paradigma sanitari, per impulsar un sistema que no es limiti al tractament de les malalties, sinó que treballi per a la promoció de la salut, en el seu significat més ampli, element que requereix de la implicació activa del conjunt de la ciutadania.

Des del Compromís per Cerdanyola pensem que és possible i necessari avançar en la concreció d'aquests espais de participació i corresponsabilitat ciutadana a tots els nivells.

4.1. Participació a l'atenció primària

La participació ciutadana a l'atenció primària ha de ser el primer i més important nivell de l'estructura participativa. És necessari impulsar òrgans amb capacitat de decisió que permetin als veïns i veïnes, professionals i administració, debatre i analitzar la situació de cada centre, i decidir de forma conjunta les mesures a impulsar.

PROPOSEM:

  • Creació de consells d'usuaris a cada CAP, a l'estil de les AMPA als centres escolars, amb l'objectiu de conèixer l'estat general de la salut de la població adscrita al centre, conèixer la situació pel que fa a recursos i capacitats, recollir i elevar propostes, i donar suport a campanyes de prevenció.
  • Creació d'un consell de centre, a l'estil dels consells escolars, on hi stiguin representades pacients, personal sanitari i administració.
  • Organització de grups d'auto-ajuda i implantació de programes de pacients experts.

4.2. Consell Municipal

Actualment, l'àmbit de la salut es troba inclòs en el Consell Municipal de Serveis Socials, un consell que, com la resta, és merament informatiu i poc operatiu, entre d'altres raons, per la varietat temàtica que engloba. El debat sobre la salut s'ha limitat, doncs, a una comissió de treball, teòricament participativa, però que porta temps perdent operativitat, a les sessions de la qual ja no hi assisteixen la majoria d'entitats acreditades. Urgeix la seva reforma i superació del caràcter consultiu (o estrictament informatiu) per augmentar-ne la capacitat real per vetllar per la igualtat efectiva de la ciutadania davant l'oferta de les prestacions del Sistema Públic.

PROPOSEM:

  • Creació del Consell Municipal de Salut, amb capacitat decisòria de caràcter vinculant i obert a la participació del conjunt de ciutadans i ciutadanes interessades.
  • Creació de comissions de treball específiques dependents del Consell Municipal, on es tractin temàtiques concretes (hospital Ernest Lluch, CAP II, atenció primària, salut mental, salut ambiental...)
  • Elecció de representants al Govern Territorial de Salut i altres òrgans supra-municipals que es puguin donar.

 

5. SALUT AMBIENTAL

Cerdanyola és una ciutat històricament, i encara actualment, molt castigada per la contaminació. Al problema del fibrociment (amiant), que encara avui continua mostrant nous episodis, s'hi ha sumat la contaminació provocada pels múltiples abocadors a la Plana del Castell, amb Can Planas al capdavant.

Cal dir-ho clarament. Cerdanyola és una ciutat castigada pels abocadors, i per això cal una política clara i valenta per plantar cara a aquest problema i aconseguir-ne la neteja total. No som alarmistes, però si cal ho serem, perquè la salut és un dret fonamental de tot ésser humà i no podem permetre que es torni a repetir la trista història de la Uralita.

PROPOSEM:

  • Realització d'un estudi complet sobre la qualitat de l'aire a Cerdanyola, que permeti conèixer l'impacte dels abocadors en la salut pública.
  • Impuls de cursos de prevenció i promoció de la salut en el sentit més ampli (ambiental, laboral, alimentària, hàbits saludables...).
  • Creació d'un grup, dependent del Consell Municipal de Salut, especialitzat en salut ambiental.

4. Educació

1. L'EDUCACIÓ: UN DRET I UN BÉ SOCIAL A DEFENSAR

Estem patint una de les etapes de major retrocés en tot allò que té a veure amb els serveis públics. Davant aquesta ofensiva cal fer possible la participació de tota la ciutadania allà on veiem afectats els nostres drets.

L’Ajuntament com a institució pública més propera ha de vetllar pels drets de les persones i en aquest cas pel dret a l’educació en totes les etapes de la vida, per l’educació permanent.

L’Educació és un dels drets socials més significatius assolits pels ciutadans a través de la història, indispensable per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. Per això, tot i que corresponen a la Generalitat les competències en aquest àmbit, l’Ajuntament ha de significar-se en la defensa de l’educació pública, ha de planificar i preveure els serveis necessaris i mostrar una acció decidida en tots aquells assumptes que li pertoquen.

La formació d’una ciutadania participativa i crítica ha de ser un objectiu prioritari. L’educació no és només a dins de les escoles i les institucions, també és al carrer. És per això que l’educació serà un eix transversal en qualsevol actuació al municipi.

El Compromís per Cerdanyola planteja aquestes línies bàsiques de treball en educació:

  1. Defensa clara i activa de l’educació pública.
  2. Projecte municipal 0-3.
  3. Major implicació en l’educació de persones adultes.
  4. Planificació i defensa de les infraestructures educatives necessàries.
  5. Defensa de serveis i ajuts per a alumnes amb n.e.e.
  6. Promoure una major relació amb la UAB. Millorar l’actual conveni pel que fa a la col·laboració educativa.
  7. Noves biblioteques públiques.
  8. Dinamització del Consell Municipal d’Educació.

 

2. EDUCACIÓ INFANTIL (0-3)

Les escoles bressol són importants per la franja d’edat que acullen, etapa molt important en la vida d’una persona. Les persones amb infants al seu càrrec necessiten saber que hi ha una oferta educativa que els garanteixi l’atenció deguda.

Aquesta és una assignatura pendent a Cerdanyola pel que fa a l’oferta pública, que no s’ha aconseguit ja que les places actuals encara que s’ofertin des de centres de titularitat pública, són gestionades per empreses privades. D’aquesta manera no hem pogut veure, com hagués estat desitjable un projecte 0-3 municipal, aquest no existeix. I els dos centres ( insuficients per les necessitats actuals ) a Montflorit i a Cordelles que actualment “són de l’Ajuntament” estan gestionats per dues empreses diferents.

Compromís per Cerdanyola no proposarà mai serveis municipals privatitzats. Aquests casos de subcontractació afavoreixen la precarietat laboral i la precarització del servei.

PROPOSEM:

  • Gestió pública de les escoles bressol Montflorit i Cordelles.
  • Redacció d’un projecte educatiu per a les escoles bressol públiques del nostre municipi.
  • Augmentar l’oferta pública 0-3 insuficient en aquests moments.
  • Obrir oferta de llocs de treball a professionals de l’àmbit del 0-3, prioritzant que visquin al poble.
  • Participació de les famílies i reclamació a la Generalitat de la seva responsabilitat en aquesta etapa educativa.

 

3. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Com a primera etapa obligatòria, l’educació primària gaudeix d’un important feix d’atencions, sent l’Ajuntament responsable de conèixer les necessitats i per tant planificar, conjuntament amb la Generalitat, els centres i serveis necessaris. També l’Ajuntament és responsable del manteniment de les escoles públiques, per tant del seu bon estat i funcionament.

PROPOSEM:

  • Una comissió de matriculació potent i amb criteris d’equitat per tal d’harmonitzar escola i barri, al mateix temps que es treballa per evitar la segregació escolar.
  • Una brigada especialitzada i dedicada als centres educatius que atengui amb la major diligència els temes de manteniment que puguin sorgir.
  • Lluitar de forma decidida, conjuntament amb la comunitat educativa per la reforma integral o la nova escola Xarau.
  • Seguir obrint escoles al barri fora de l’horari escolar.
  • Potenciar i fer suport als projectes de socialització de llibres iniciats als centres.
  • Seguir amb els Plans Educatius d’Entorn.

 

4. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

L’etapa que posa els nostres joves en contacte amb el món del treball o bé la universitat és apassionant. El nostre entorn és privilegiat en tots dos sentits. A més la formació dels nois i les noies pot ésser complementada si els posem en contacte amb la realitat social i el seu entorn.

PROPOSEM:

  • Col·laborar amb els equips de professionals dels centres pel que fa a l’orientació professional dels i de les estudiants, tenint en compte la nostra realitat com a municipi i també la comarca.
  • Seguir l’evolució de l’oferta i la demanda pel que fa a Cicles Formatius.
  • Crear convenis amb les empreses que puguin oferir estades en pràctiques.
  • Establir programes de motivació a l’excel·lència.
  • Mantenir l’experiència de les classes de reforç en els IES.
  • Mantenir i ampliar les relacions amb la UAB.
  • Defensar la totalitat de serveis i ajuts per a alumnes amb n.e.e.

 

5. EDUCACIÓ PERMANENT

Al nostre municipi l’Escola d’Adults ha superat diferents etapes. En aquests moments, en que sembla que s’ha estabilitzat la seva ubicació, caldria treballar colze a colze amb les mestres i els mestres per tal de poder assumir les demandes que dia a dia es plantegen en una localitat tan dinàmica com Cerdanyola.

Al mateix temps l’Escola Taller també compleix un gran paper en aquells cassos en què cal una motivació més propera al món laboral per aquells/aquelles estudiants que han deixat de banda altres opcions.

PROPOSEM:

  • Ampliar l’oferta formativa de l’Escola d’Adults, tenint en compte l’actual situació d’atur.
  • Ampliar les places necessàries davant de l’actual augment de la demanda a: Informàtica, Anglès i Cicles formatius de grau Superior.
  • Millorar les infraestructures de l’Escola d’Adults: climatització d’aules, etc.
  • Fomentar i fer suport a iniciatives d’autoorganització per a la formació, tot optimitzant l’ús dels equipaments existents.
  • Difondre els programes de la UAB adreçats a majors de 50 anys (Universitat a l’abast).

6. ESCOLA DE MÚSICA

La trajectòria de l’Escola Municipal de Música és un privilegi al nostre municipi del qual volem seguir gaudint. L’equip de professionals de l’escola compta amb la confiança de la ciutadania, basada en la tasca desenvolupada fins ara.

Per tant, vetllarem per mantenir l’actual nivell de competències i per millorar tot el que calgui.

PROPOSEM:

  • Vetllar per la conservació i el manteniment de les instal·lacions actuals, tot fent les adequacions necessàries.
  • En cas que es contruís l’Auditori, traslladar-hi l’Escola de Música.
  • Garantir unes condicions laborals dignes per al professorat.
  • Recolzar les activitats de promoció de l’educació musical als centres educatius del municipi, a partir de l’equip de professionals de l’escola.

 

7. EDUCACIÓ EN EL LLEURE

A Cerdanyola hi ha una llarga tradició d’esplais que són un espai de socialització i gaudi saludable per a una part molt important dels nostres infants, joves i famílies, on es recull un bagatge ple de valors, tant socials com de convivència.

Caldrà comptar amb les monitores i monitors de Cerdanyola a l’hora de redactar els plans d’educació i joventut que es puguin dur a terme en els propers anys, atès que aquestes persones disposen d’un coneixement directe de les seves necessitats.

PROPOSEM:

  • Fer suport i potenciar els espais, com ara casals d’estiu i esplais, que permeten la socialització i el creixement d’infants i joves.
  • Millora integral dels edificis que ocupen els esplais, amb la participació directa de les respectives assemblees de persones vinculades.
  • Ajudes a la promoció i difusió del projecte educatiu que s’hi duu a terme.
  • Garantir el diàleg entre la xarxa d’esplais i caus de Cerdanyola (Xecc) i l’ajuntament, pel que fa a la seva tasca.
  • Potenciar les activitats obertes al poble que realitzen els esplais al llarg de l’any, i d’altres dutes a terme per part l’ajuntament en aquest àmbit.

5. Serveis Socials

1. SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS, SERVEIS DE PROXIMITAT

Els Serveis Socials han de ser considerats com a serveis propers a la ciutadania, que s’ajusten a les necessitats de les persones i s’adapten segons les característiques dels municipis i els moments socials que es viuen.

Avui en dia en que tenim uns Serveis Socials universals, on pot acudir qualsevol persona que visqui al municipi, sigui quina sigui la seva condició econòmica, social, familiar, etc. Cal ser més propers i dinàmics que mai. Els Serveis Socials han de ser un servei que canviï constantment, on es formi als seus professionals per donar la millor resposta, on es tracti a les persones amb respecte i com a iguals, un espai d’acollida i suport als ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola.

Per totes aquestes qüestions cal que tinguin un espais de participació ciutadana i d’intercanvi entre els professionals, cal que siguin innovadors i creatius, i deixin de ser un dels serveis residuals dels ajuntaments per passar a ser un dels serveis principals i eixos vertebradors de projectes i programes municipals.

En el nostre municipi ja s’ha estat fent aquesta feina en dos àmbits, en l’àmbit de les persones que es troben en situació de discapacitat i/o dependència, i en l’àmbit de la gent gran, però els Serveis Socials abarquen tots els aspectes de la vida de les persones i caldria promocionar i crear propostes en altres àmbits com joventut, infància, inserció laboral, etc. Sempre comptant amb les aportacions de les entitats i els veïns i veïnes de Cerdanyola, que són els persones que gauridan d’aquestes innovacions. Però tenint en compte la titularitat i la gestió municipal d’aquests, donant suport a les entitats que promouen projectes però no delegant en elles la responsabilitat de crear i gestionar algun dels serveis d’obligat compliment.

PROPOSEM:

  • Serveis Socials Bàsics municipals. Cal que siguin serveis de gestió municipal per poder assegurar una bona atenció i uns bons serveis. Cal acabar amb la subcontractació dels Serveis Socials Bàsics sense deixar de banda iniciatives ciutadanes.
  • Cal promocionar àmbits històricament oblidats en aquest municipi com joventut, infància, inserció laboral, etc. I seguir donant suport a totes aquelles entitats que fa anys que fan feina a Cerdanyola en els àmbits de la discapacitat i dependència, i l’ambit de la gent gran.
  • Hem de tenir un full de ruta respecte el model d’atenció que volem seguir com a ciutat i cap a quina direcció hem de caminar per assolir-lo.

Des de l’any 2007 tenim una nova llei dels Serveis Socials a Catalunya, aquesta promou canvis importants, alguns d’aquests són:

  1. Estableix els drets i els deures de les persones que són usuàries dels Serveis Socials.
  2. Promou que hi hagi una Cartera de serveis, això vol dir que els ciutadans han de saber quins serveis hi ha i com poden sol·licitar-los. Per aquest motiu també promou que els Ajuntaments crein un sistema d’informació que garanteixi la disponibilitat de la informació relativa a les prestacions i a la Cartera de Serveis Social.
  3. Estableix que els ciutadans han de tenir assignat un professional de referència en els Serveis Socials, igual que el metge de capçalera en l’àmbit de la salut.
  4. Promou que es duguin a terme processos participatius per a que les persones usuàries dels serveis i les entitats del municipi puguin incidir en les desicions que es prenen respecte aquests.
  5. Estableix que els Ajuntaments han de tenir un Pla Estratègic de Serveis Socials on es recullin les mesures, els recursos i les accions que farà el municipi per assolir els objectius marcats per la legislació i les polítiques referents als Serveis Socials.
  6. La nova llei considera que els Serveis Socials són un servei universal per a tota la ciutadania, igual que la sanitat i l’educació. I per tant, són exigibles com a dret ciutadà.

PROPOSEM:

  • Drets i deures de la ciutadania: La nova llei de Serveis Social especifica en relació als drets i deures de la ciutadania que “La gestió dels serveis socials es basa en l'aplicació i el respecte pels drets i llibertats fonamentals de la persona, i l'Administració pública és l'encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta directriu”. Partint d’aquesta afirmació, l’Ajuntament de Cerdanyola hauria de canalitzar i facilitar les denúncies de la ciutadania per l’incompliment de la LAPAD (Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència), el Govern Central va aprobar la LAPAD com una llei d’obligat compliment, i no ho està duent a terme fet que provoca que moltes famílies i persones es vegin afectades per aquest incompliment.
  • Cartera de serveis: el nostre Ajuntament no té una Cartera de serveis dirigida a la ciutadania, la informació que ofereix no fa referència a tots els Serveis Socials Bàsics i l’accès a aquesta és complicat. S’han de crear i modificar els instruments d’informació i comunicació municipal per a que l’accès a la informació dels serveis municipals sigui fàcil, assequible i adaptada a totes les persones del municipi.
  • Consells locals de participació en serveis socials: La nova llei de Serveis Socials especifica que “La participació de la ciutadania en les deliberacions per prendre decisions en relació als serveis socials s'efectua a través dels consells de participació de serveis socials.” I el “Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials estableix el marc general d'aquests consells locals, el marc dels consells de centres de serveis socials i la creació d'un registre de consells de participació, amb l'objectiu de facilitar el seguiment del desplegament de la Llei de serveis socials”.
    L’Ajuntament de Cerdanyola ha de crear el seu Consell de Participació, que no és el mateix que el consell municipal de Promoció Social i Salut del que formen part els Serveis Socials del nostre Ajuntament. Els Consells Locals de Participació s’assimilarien als Consells Escolars dels centres d’educació primària i secundària. Respecte els Serveis Socials, s’haurien de trobar els professionals i tècnics dels Serveis Socials municipals, representants d’entitats i associacions de Cerdanyola i ciutadans usuaris dels Serveis Socials Municipals. Els Consells Locals de Participació han d’organitzar els Serveis Socials Bàsics dels municipis, i per tant les decisions que es prenen en aquests són vinculants, al contrari dels Consells Municipals que només són consultius.
  • Pla estratègic dels Serveis Socials: cal crear el Pla estratègic dels Serveis Socials municipals, i establir quin model de serveis socials volem seguir i quins objectius en volem marcar com a municipi. Aquest s’ha de crear conjuntament amb els professionals dels serveis socials, les entitats i associacions i els ciutadans de Cerdanyola.

 

2. RESUM DE LA PROPOSTA:

6. Gent Gran

Quan es parla del col·lectiu de la gent gran, massa sovint es tendeix a generalitzar sobre les seves inquietuds, interessos i necessitats, en un intent per uniformitzar aquest prop del 12% de la població de Cerdanyola. Les persones majors de 65 anys són certament una força silenciosa, però lluny de ser un col·lectiu tant homogeni com s'intenta fer creure, és un sector molt divers divers quan a la seva implicació a la vida associativa de la ciutat i quan a les seves necessitats.

El que sí podem afirmar és que la gent gran són persones amb molta experiència vital i que acumulen gran quantitat de coneixement, coneixement que cal saber transmetre i intercanviar amb les generacions posteriors.

 

1. GENT GRAN ACTIVA

Cerdanyola compta actualment amb 8 casals per a la gent gran, espais autogestionats que impulsen activitats per a les persones majors de 65 anys. Aquesta experiència, que valorem molt positivament, pensem que cal dinamitzar-la més encara i avançar cap a la creació d'espais de contacte i complementarietat entre les diferents generacions, espais d'intercanvi cultural, de béns i serveis i de coneixement.

Alhora, des del Compromís per Cerdanyola apostem per la posada en marxa de programes i projectes per mantenir les persones grans el màxim d'actives possibles, físicament i intel·lectualment, des de la perspectiva del seu benestar personal i també del benestar col·lectiu de la ciutat.

PROPOSEM:

  • Dinamitzar els programes per compartir habitatge.
  • Creació d'un programa d'assessorament de grans a joves, en el pla laboral i en un pla vital més integral, a través de les diferents etapes educatives.
  • Impuls dels equipaments de barri com a espais de trobada intergeneracional, promovent activitats culturals, educatives i lúdiques adreçades a persones de totes les edats.
  • Implantació als parcs urbans de instal·lacions per fer exercici físic.
  • Eliminar els actes populistes adreçats a la gent gran i promoure actes populars de trobada als barris, organitzats des de les pròpies entitats veïnals.
  • Dinamització del Consell de la Gent Gran, decisori i vinculant.

 

2. ATENCIÓ, AJUTS I DEPENDÈNCIA

La llei de la dependència és sens dubte una llei molt avançada que ens posa al mateix nivell que altres països europeus. El problema és que des de la seva posada en funcionament no es va assignar una dotació suficient de recursos per a fer-la complir, problema que s'ha vist agreujat en l'actual context de crisi. A més, pensem que la seva implantació hauria de prioritzar la prestació de serveis per sobre de les prestacions econòmiques. Malauradament, aquestes no són competències municipals sinó que estan en mans de la Generalitat, però des de l'ajuntament sí es pot pressionar políticament en aquest sentit i alhora agilitzar i facilitar gestions a través de l'àrea de Serveis Socials.

El que sí és responsabilitat municipal és el servei d'atenció a domicili, que ha de esdevenir una eina potent mentre es va implantant la llei de la dependència. També cal garantir des de l'ajuntament la creació de centres de dia, apartaments tutelats i places de residència.

Alhora, cal denunciar la insuficiència de les pensions (776€ de mitjana), sobretot les mínimes i les no contributives (570€ en el cas de viudetat i 349€ en les d'orfandat). Aquest fet està abocant cada cop a més persones a la pobresa, persones que per la seva edat són més vulnerables. Aquí ens trobem novament amb la manca de competències municipals per donar solució al problema, per tant cal una política valenta i ferma de pressió a les administracions superiors.

PROPOSEM:

  • Dinamització de programes per fomentar l'autonomia personal i la prevenció cognitiva.
  • Creació d'un espai integral que incorpori centre de dia, apartaments tutelats per a persones soles i parelles i places de residència. Aquest centre també centralitzarà els plans d'atenció domiciliària.
  • Impuls de programes de voluntariat d'acompanyament i ajuda en petites tasques domèstiques.
  • Denúncia davant les administracions superiors de la insuficiència de les pensions mínimes i les no contributives.
  • Creació d'un programa d'ajuts a través del carnet del jubilat, sempre en funció dels ingressos de cadascú, per a accedir a serveis no coberts per la Sanitat Pública (dentista, òptica, pedicura...).

7. Joventut

1. JOVENTUT AL CAPDAVANT DE LES PRIORITATS DE CERDANYOLA

Durant molts i molts anys les polítiques de joventut han sigut les grans oblidades a la nostra vila. Els governs municipals han donat a joventut un paper quasi de comparsa amb uns pressupostos ridículs i una importància molt relativa dins l'organigrama d'organització municipal.

En els darrers anys la situació s'ha agreujat amb l'entrada en la decadència d'un equipament com el Casal de Joves Altimira i la poca participació del jovent en la creació i dinamització d'entitats juvenils. Si bé sembla que amb la creació d'una Regidoria de Joventut fixa per primera vegada un responsable polític de l'àrea, la seva falta de recursos econòmics (cal repetir, amb una assignació quasi testimonial d'aquests) impossibilita un normal desenvolupament i inici d'una política continuada que ni tan sols pugui tenir, a la llarga, la possibilitat d'assolir l'èxit o el fracàs.

Des del Compromís per Cerdanyola ens comprometem a que les polítiques de joventut estiguin en la primera plana de les prioritats de Cerdanyola, amb una aposta a llarg termini per una política que es mantingui i que estigui confeccionada amb la participació de tots els agents socials del poble.

L'aposta per una política de joventut consensuada i que es mantingui en el temps no pot esperar més i ja fa anys que fa tard.

PROPOSEM:

  • Ens comprometem a augmentar considerablement l'assignació pressupostària de Joventut, base sobre la qual aconseguirem aprofundir en les polítiques de joventut i assolir una base de jovent mobilitzat.
  • Qualsevol mesura que encetem necessitarà uns recursos econòmics que, donada la quantitat quasi testimonial de recursos de que disposa actualment la Regidoria de Joventut, fa inevitable preveure un augment molt important del pressupost.

PER ACONSEGUIR RECURSOS ECONÒMICS EXTRA PROPOSEM:

  • Que la partida pressupostària destinada als Casals d'Estiu estigui costejada per Educació i no per Joventut, ja que no li pertoca i, a més, representa gairebé el 50% del pressupost assignat a l'àrea.
  • Remoure institucions i entitats per tal d'informar-se i aconseguir subvencions que ens puguin servir per rebre diners externs i poder encetar petits programes que dinamitzin l'activitat juvenil.

 

2. PARTICIPACIÓ

Les polítiques de participació actuals de l'Ajuntament són un fracàs i l'àrea de Joventut no és l'excepció. Els processos participatius fets fins ara han sigut fracassos reiterats que han posat de manifest sempre les mateixes conclusions. A més, la baixa participació en aquests processos és indicativa de la mala salut del moviment juvenil del poble en el teixit associatiu.

Aquesta baixa participació és deu fonamentalment al descrèdit que generen les institucions i, per extensió l'Ajuntament, entre el jovent del poble. En concret, el descrèdit d'aquests processos es deu a que l'incompliment reiterat d'acords, promeses i conclusions preses en reunions del jovent actiu del poble ha provocat una davallada continuada en l'assistència als processos de participació. La frustració de veure com gairebé res del que es projectava es duia a terme ha escapçat l'interès vers els assumptes del poble del poc jovent organitzat en associacions i entitats de Cerdanyola.

Entenem que si els joves comencen a veure que des de l'Ajuntament i les institucions es torna a confiar i es materialitza allò que està subjecte a confiança, la participació augmentarà i les decisions preses cada cop es veuran més reforçades amb més participació en la presa de decisions, esdevenint així un model molt més democràtic, apropat a la gent i just amb les necessitats dels i les joves.

PROPOSEM:

  • Encetar una nova era en els processos participatius del poble, on el contacte amb les entitats del poble serà continu i les decisions seran vinculants. És a dir, aprovarem allò que decideixi el jovent organitzat.
  • Elaboració participativa dels Plans Locals de Joventut dintre dels terminis previstos.
  • Donar veritable rellevància al seguiment i compliment al Pla Local de Joventut.
  • Elaboració participativa i dins dels terminis del Pla d'Actuacions (anual) per determinar les intervencions que cal fer en matèria de joventut.
  • Aprofundir en el contacte directe amb els cinc instituts d'educació secundària (IES) per mantenir ben informat a tot el jovent de les activitats que es proposen tant des de les entitats com des de les institucions.

D'altra banda, per a què la participació tingui efectivitat, és a dir, implicació i compromís, el primer que cal és informació. Cal que totes i tots els joves de Cerdanyola coneguin què fan les entitats i associacions de Cerdanyola, quins programes promou l'Ajuntament i quines pràctiques en l'àmbit de la joventut, així com activitats puntuals, es volen dur a terme a curt, mitjà i llarg termini.

PROPOSEM:

  • Edició d'una publicació d'una periodicitat a determinar dedicada exclusivament a informar al jovent sobre els temes que el puguin interessar.
  • Continuar i aprofundir en la política d'informació mitjançant les xarxes socials i els portals a internet dedicats al jovent de Cerdanyola. En tot cas, cal donar-li una difusió constant per aconseguir que esdevinguin mitjans de consulta generalitzada.

 

3. EQUIPAMENTS I ENTITATS

Tot i que apostem per donar la veu al jovent organitzat, fins que això no sigui així potser haurem d'esperar un cert temps. És per això que apuntem com a propostes pròpies i a consultar i debatre amb els jovent de Cerdanyola la necessitat d'habilitar i construir equipaments on les entitats que ho vulguin puguin reunir-se i disposar d'espais per a realitzar les seves activitats.

PROPOSEM:

  • Hotel d'Entitats on les entitats tindran el seu propi espai i estaran en contacte amb altres entitats i associacions (retroalimentació i la germanor entre entitats). Les pròpies decidiran el tipus de gestió que volen fer de l'espai, tot contemplant pros i contres de la autogestió o la co-gestió amb l'Ajuntament de determinades parts que pugui tenir l'espai.
  • Nou Casal de Joves.
  • Manteniment del Casal de Joves Altimira, posant l'accent en les sales d'assaig per als músics locals.
  • Actualitzar la ubicació dels Skateparks i considerar-ne la ubicació de més, sempre en zones on es pugui desenvolupar aquesta activitat amb suficient espai i no places ni carrers.

 

4. OCUPACIÓ I HABITATGE

A més de les mesures ja proposades en l'apartat específic d'ocupació i d'habitatge d'aquest programa, cal posar l'èmfasi en aquells camps que toquen de ple en el jovent.

PROPOSEM:

  • Cens de pisos buits
  • Més potenciació Borsa de Treball Jove i de l'Oficina d'Habitatge

 

5. TRANSPORT, UNIVERSITAT

PROPOSEM:

  • Transport gratuït a la UAB per als joves de Cerdanyola.
  • Més programes de col·laboració laboral entre empreses públiques i privades de Cerdanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Sales d'estudi obertes tota la nit.

8. Territori i Medi ambient

Cerdanyola necessita canvis profunds pel que fa a la manera d’afrontar l’organització del territori i la preservació del medi ambient. Ens cal una política decidida i enèrgica, que tingui com absoluta prioritat el benestar i la salut de les persones i la preservació i millora mediambiental, que han de ser prioritàries a l’hora de planificar la nostra ciutat.

Els principals objectius a assolir són:

 

1. URBANISME

El model ciutat que proposem és el d’una ciutat compacta, cohesionada i no dispersa, amb els serveis propers, de forma que no calgui traslladar-se per abastir-se. Això representaria beneficis a molts àmbits, de forma transversal, com ara beneficis per al comerç i, conseqüentment, per a l’economia local; estalvi de temps, és a dir, millora en la qualitat de vida, i beneficis per al medi ambient, tot contribuint a la no contaminació si es limiten els desplaçaments.

PROPOSEM:

  • Abans de construir nous barris, cal oferir polítiques d’habitatge alternatives.
  • Si el creixement demogràfic natural fes necessari la construcció de nous habitatges, proposem que es facin de forma integrada a la trama urbanística actual i moderant el consum del sól.
  • Cap vivenda a la Plana del castell, per la seva deslocalització respecte del nucli urbà i i perquè destrueix el patrimoni natural que representa el corredor biològic de la Via Verda.
  • Rehabilitació dels barris més antics de la ciutat.
  • Fer un inventari exhaustiu de totes les instal·lacions municipals. Optimitzar la utilització del que ja existeix, i sospesar acuradament aquest ús abans de proposar noves infraestructures.

Volem una ciutat accessible, adaptada i sense barreres, que tingui present, en tot moment, les persones amb algun tipus de dificultat i, pel que fa a les instal·lacions existents, fer tot el possible per millorar-les en aquest sentit.

PROPOSEM:

  • Supressió de les barreres arquitectòniques encara existents.
  • Qualsevol nova actuació urbanística ha de contemplar l’accessibilitat.

El dret a l’habitatge és un dels drets bàsics que tenim, per això cal garantir que l’accés a un habitatge digne sigui una possibilitat real per a tothom, amb especial atenció a la gent jove i a les persones grans.

PROPOSEM:

  • Elaborar un cens de tots els habitatges buits infrautilitzats i terrenys sense ús
  • Vivendes de protecció oficial suficients, amb priorització dels pisos de lloguer. Sempre que sigui possible, construïdes a terrenys de propietat municipal per abaratir costos.
  • Impuls i assessorament a cooperatives d’habitatge.
  • Promoció del lloguer, amb criteris socials.
  • Vetllar per l’oferta de vivendes adaptades suficients en cada promoció.
  • Foment de la rehabilitació d’edificis i habitatges.
  • Polítiques preventives de l’especulació, amb càrregues fiscals als espais buits i inutilitzats
  • Creació d’un Institut municipal de la vivenda, que avaluï la situació amb l’objectiu d’establir les polítiques adequades a aquests objectius i per evitar l’especulació privada o pública.

 

2. MEDI AMBIENT

Allò que afecta al medi ambient també ens afecta a nosaltres. La preservació del medi ambient serà, doncs, un eix fonamental i transversal en qualsevol de les actuacions municipals.
Som partidaris de les polítiques conservacionistes amb els espais naturals que encara tenim i els corredors biològics, tot limitant el creixement de la ciutat i l’ocupació del sòl, tal i com hem dit abans. Cal assegurar la protecció de l’entorn.

PROPOSEM:

  • Control permanent dels nivells de contaminació a l’aire, l’aigua i la terra del municipi, en coordinació comarcal, atès que la contaminació no té fronteres.
  • Solució definitiva per als abocadors de la Plana del castell. Neteja total, tot contemplant les possibilitats de neteja in situ.
  • Ni un abocador més al nostre terme municipal.
  • Establir polítiques de residu mínim: taxa de residu amb bonificació per a qui redueixi; recollida porta a porta; promoció de campanyes informatives als mercats i eixos comercials per reduir l’ús de bosses i envasos d’un sol ús.
  • Promocionar la creació de petites plantes de tractament de residus, entre poblacions mancomunades.
  • Aconseguir la protecció total, 100%, de Collserola com parc natural.
  • Creació d’una oficina municipal de delictes ecològics, amb control ciutadà.
  • Revitalització del Riu Sec.
  • Control i millora de la depuradora del riu.
  • Vetlla pel bon estat dels boscos i els espais forestals del municipi.

 

3. MOBILITAT

La mobilitat és un factor més de la planificació global del territori. Si es continua apostant per la construcció desmesurada de nous habitatges, de grans superfícies comercials lluny dels nuclis habitats, per força haurem de seguir planificant noves vies de comunicació. Si, per contra, potenciem la rehabilitació dels habitatges buits, el comerç de proximitat, la creació de llocs de treball en els propis municipis, estarem treballant per una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient i els espais naturals.

No podem posar en qüestió la nostra qualitat de vida ni la de les generacions futures. Hem d’apostar per la racionalització i restricció de l’ús del vehicle privat, la potenciació del transport col·lectiu, la bicicleta i el anar a peu.

PROPOSEM:

  • Defensarem les millores en la xarxa de ferrocarrils: freqüència, interconnexions, etc.
  • una visió àmplia de la xarxa de transports (municipis veïns i comarca), no només amb Barcelona.
  • El reforç del transport públic local: tots els barris comunicats i amb horaris i freqüència suficients.
  • La millora de la comunicació amb la UAB, que diàriament mou milers de persones i col·lapsa zones del nostre municipi.
  • La defensa del Tramvia del Vallès, que uniria Cerdanyola amb les poblacions veïnes.
  • Promoure que els transports col·lectius siguin de gestió pública.
  • Promoure l’ús d’energies renovables (electricitat) en el transport.
  • Habilitar aparcaments ben dimensionats a prop de les estacions.
  • L’adaptació de les estacions i els vehicles públics a les persones amb dificultats.
  • Desprogramar el Vial Cornisa que travessa Collserola, la Via Interpolar, que travessa Bellaterra i la construcció del túnel d’Horta, tampoc per a ferrocarril.

9. Cultura

A l’hora d’enfocar el que hauria de ser una política municipal sobre cultura, no ens limitarem a considerar el que entenem com manifestacions culturals en sentit estricte, sinó quelcom més ampli, que abasta i impregna la totalitat de la vida de les persones i de la vida en societat.

La missió de la política cultural hauria de ser, prioritàriament recuperar l’interès per la cosa pública, la implicació als afers col·lectius. Per això calen canvis de plantejaments, d’interessos, de llenguatge, de direcció; cal que sigui la col·lectivitat la protagonista.

Cal invertir esforços per contrarestar la desafecció existent a la societat. És per això que pensem en una política que afavoreixi la comprensió de l’entorn i dels processos que regeixen la vida social.

PROPOSEM:

  • Recolzar i impulsar l’associacionisme.
  • Promoure xarxes i mitjans de comunicació lliures.
  • Potenciar i difondre l’ús de les TIC basades en el programari lliure, tant pel que fa a l’ús de la pròpia administració com a l’hora d’impulsar projectes vinculats a la ciutadania
  • Proporcionar tecnologies adaptades, per persones amb algun tipus de dificultat.
  • Foment del coneixement lliure, copyleft...
  • Recolzar d’iniciatives que reivindiquin el caràcter crític, innovador i independent de la cultura i de l’art.
  • Fomentar activitats culturals i lúdiques que no requereixin d’una gran inversió econòmica, que qüestionin el binomi: cultura i diversió igual a consum.
  • creació d’infraestructures que permetin activitats autogestionades.
  • Assolir la ràtio nombre de persones/biblioteca, ja que actualment estem per sota.
  • Fomentar activitats que impliquin transversalment totes (o diverses) franges d’edat.
  • Facilitar l’ús la via pública com escenari d’activitats culturals i artístiques.

 

És important la identificació de la ciutadania amb el seu poble, ja que el sentit de pertinença afavoreix la implicació en els assumptes col·lectius. Cerdanyola te una història rica: jaciments prehistòrics, ibers, romans (ja desapareguts), esglésies de diferents estils artístics, episodis de la guerra civil importants com el que va passar a l’antiga església del cementiri... Si no coneixem el nostre passat no tindrem les eines necessàries per canviar el present. L’educació és una de les eines més importants a l’hora de crear éssers socials, per tant el patrimoni i la història de Cerdanyola han de ser presents als centres educatius.

PROPOSEM:

  • Conservar, potenciar i difondre el patrimoni local.
  • Reobertura del Museu d'Història Local de Ca n'Ortadó.
  • Crear tallers amb la gent gran que va viure la guerra civil, que va lluitar en la lluita antifranquista… Aquest tallers haurien d’estar vinculats amb educació.
  • Treball amb les escoles sobre el patrimoni de Cerdanyola.

10. Mitjans de comunicació

"Una ciutat informada és una ciutat amb vida”.

La informació propera és un dels eixos fonamentals en l'objectiu d'assolir una ciutadania compromesa amb el seu entorn, un poble participatiu i generador de moviment i vida.

A Cerdanyola necessitem apropar el dia a dia del poble a la gent viu i treballa a la vila. Per aconseguir-ho una de les vies és la millora dels tres mitjans de comunicació municipals (Riu Sec, Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.info).

Des de Compromís per Cerdanyola valorem que la feina dels mitjans municipals porta molts anys éssent poc reconeguda, poc potenciada, i condemnada a fer un treball rutinari, amb poca cabuda per a noves idees i projectes que la societat tecnològica del s.XXI demana.

Tenim el convenciment que, tot i el context de crisi econòmica, amb l'actual equip de professionals i les eines ja existents al nostre abast, podem reestructurar els mitjans de comunicació municipals a curt termini i potenciar-los, de forma que arribin a realitzar una tasca que aconsegueixi arribar molt més als veïns i veïnes de Cerdanyola.

Per a qualsevol canvi, plantejament, projecte, etc. els treballadors i treballadores municipals en l'àrea de comunicació es reuniran en assemblea i decidiran què és allò que cal fer, fins i tot poden encarregar-se d'escollir  els responsables dels mitjans Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio.

Quedarà invalidat el Consell Municipal de Comunicació, que no té gairebé cap contacte amb la vida diària del poble ni arrelament als mitjans de comunicació municipals.

Tot i això, les línies mestres del Compromís per Cerdanyola pel que fa als mitjans de comunicació municipals són:


1. BUTLLETÍ MUNICIPAL “RIU SEC”

L'actual revista és un butlletí mensual o bimensual sobre les actuacions de l'Alcaldía i l'equip de govern

PROPOSEM:

  • Repensar l'actual model de butlletí “Riu Sec” on només s'informa de les actuacions del govern i l'Ajuntament. Cal una reforma en profunditat d'aquesta publicació per esdevenir una veritable eina de comunicació de l'Ajuntament i la ciutadania en comptes de ser un pamflet propagandístic.

 

2. CERDANYOLA RÀDIO

Potenciar Cerdanyola Ràdio com eina potent en la comunicació del dia a dia i de proximitat.

PROPOSEM:

  • Consolidar una programació de matí, tarda i nit, amb professionals de la casa, col·laboradors de la ràdio i un programa-conveni amb la UAB per tal que estudiants de periodisme (becaris) facin pràctiques a la nostra ràdio municipal.
  • Calen dos equips d'informatius: un de matí i un de tarda.
  • Condicions laborals adients per a personal col·laborador i becari que permeti mantenir l'estabilitat de la programació.
  • Donar la publicitat necessària mitjançant cartells, tanques de publicitat, pancartes, la ràdio al carrer, premsa local... on fer ressò de la programació estable de Cerdanyola Ràdio i de la seva possibilitat digital.

Cal que els mitjans de comunicació municipals, entre ells Cerdanyola Ràdio, esdevinguin un lloc central en el dia a dia de la ciutat.

PROPOSEM:

  • Recuperar el projecte que contempla la ubicació de Cerdanyola Ràdio a les dependències municipals de “Cerdanyola creix, però creix bé” (Antic Casal Parroquial)

 

3. WEB CERDANYOLA.INFO

Actualment Cerdanyola.info es l´únic mitjà web amb informació diària:

PROPOSEM:

  • Cal potenciar el format vídeo, obrir el mitjà a les xarxes socials... En definitiva promocionar l'existència d'aquest espai, l'únic d'informació diaria a tot el poble.
  • Ens comprometem a garantir la no existència d'interferències polítiques en els mitjans municipals: els criteris periodístics són els que regeixen la premsa local municipal i no els criteris polítics per imposar un o altre filtre.

11. Seguretat ciutadana

Una ciutat justa socialment, una ciutat segura.

Per a l’esquerra real, a diferència del pensament neoliberal, la seguretat ciutadana ha de tenir un significat basat en l’equilibri social, a l’extensió de drets ciutadans, a l’absència de desigualtats a l’eradicació de l’atur com a font principal de les patologies i mals socials que assolen en aquests temps el nostre país i el conjunt de països de l’occident nord atlàntic capitalista.

L’ajuntament ha de ser una eina de provisió de serveis i de regulació del marc local de relacions que incideixi clarament en el foment d’aquests valors i actuï així reduint les problemàtiques socials que degeneren en conflictivitat.

Fruit de tot allò plantejat en aquest programa quant a prestacions assistencials com ara el foment de l’ocupació, la potenciació de l’acció educativa, la creació d’espais d’autogestió per a la gent jove, les iniciatives lúdiques i formatives en els trams d’edat d’especial focalització com l’adolescència, polítiques progressistes i igualitàries d'integració dels nou vinguts, s’afavoreix una ciutat compensada socialment. És en l’acció proactiva socialment on volem fer èmfasi.

Element indispensable és la creació de l’Oficina de conciliació, depenent de la Regidoria de Seguretat ciutadana, a la qual adreçar-se per resoldre conflictes, dissensions i diferendos entre la ciutadania d’una forma justa i harmoniosa.

Volem potenciar la policia de proximitat que identifiqui policia i veïnat amb una comunió d’interès social.

L’acció estrictament de seguretat es basarà així en la transmissió d’aquestes bases programàtiques al cos de la Policia Local. La professionalitat del mateix farà eficaç una política de seguretat ciutadana emmarcada en el esquema de govern participatiu i radicalment democràtic del Compromís per Cerdanyola sense excepció d’àrees.

El govern del Compromís per Cerdanyola portarà a tots els escenaris de coordinació en matèria de seguretat ciutadana la necessitat de la potenciació d’aquests punts esmentats i una relació estreta amb tots els àmbits de fiscalització i judicials.